El passat dissabte 21 de setembre va tenir lloc una nova edició de la caminada popular, que enguany resseguia el camí de la Coma. Com els altres anys, ens acompanyaven els guies Carles Alcoy i Ricard Escarré. Una trentena de persones van participar en aquesta activitat de turisme cultural que va desenvolupar-se en un ambient cordial i divertit.

La sortida es va efectuar des de la plaça de les Escoles Velles, on es va fer la primera explicació, al voltant de l’emblemàtic edifici escolar, que és obra de l’arquitecte reusenc Pere Caselles. Després, es va caminar pel camí de la Coma, que era el camí vell per anar fins a Tarragona. Encara avui conserva el seu atractiu i és un dels més freqüentats per la gent que vol sortir a passejar una estona. En un dels punts permet disfrutar d’una imponent vista panoràmica de bona part del terme. En aquest indret, vam comptar amb la presència del naturalista constaninenc José A. Latorre que va explicar el drama de la pèrdua de biodiversitat que ell ha constatat aquests darrers trenta anys.

Després, el grup va arribar fins al mas de Muntaner, el lloc on els guies van explicar alguns principis de la gnomòtica, la tècnica de confeccionar els rellotges de sol, presisament a propòsit del rellotge de sol que encara pot veure’s a la façana d’aquest edifici, tot i que ja molt malmès per l’abandonament i ruïna del mas. En particular, es va recordar que a Constantí es va descobrir fa uns anys un curiós rellotge de sol de butxaca del segle XVII que va aparèixer en les excavacions del baluard de la plaça del Castell i se’n va fer una recreació a partir d’un senzill model en paper..

La següent visita va ser a l’entorn del mas de Mascaró on els més petits va jugar a trobar un tresoret de la Guerra del Francès, a partir de les pistes que podien deduir-se de la interpretació d’un mapa antic. El tresor va consistir en un cofre amb monedes de xocolata. 

Poc després es va fer una aturada per a esmorsar, que va consistir en coca i xocolata per a tothom. Allí, a l’ombra fresqueta que donaven els pins del voltant, van comentar-se algunes anècdotes sobre l’autopista i els masos del recorregut.

La darrera parada va ser davant del mas de Mascaró, un lloc imponent encara que també ruïnós. Es va explicar la història d’aquest mas a l’època dels jesuïtes i la posterior compra per part de la família reusenca dels Bofarull. Encara vui dia, tot i el seu estat lamentable i definitivament perdut, impressiona per la seva magnificència.