El cens d’arxius i documents

Els cens d’arxius i documents de Catalunya ha arribat a la seva finalització a la comarca del Tarragonès obtenint uns resultats amplis i destacats en el conjunt de comarques de Catalunya. Les tasques del cens es van iniciar el novembre del 2009 i, des de llavors, s’ha censat un total de 87.213,85 m/l de documentació, 630 fons documentals i 435 arxius, unes xifres que poden ser ampliades amb futures incorporacions. Aquestes dades, sumades a les xifres provisionals del cens a tot Catalunya, eleven la xifra de m/l de documentació totals a 322.308,20 m/l, que corresponen a 4.829 fons documentals.

Quadre 1. Metres lineals de documentació censada a Catalunya abans i després de l’elaboració del cens a la comarca del Tarragonès

El cens d’arxius i documents és una eina de treball prevista per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, que estipula els arxius susceptibles de conformar part del patrimoni documental de Catalunya:

1) Els documents produïts o rebuts, en l’exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen.

2) Els documents de més de quaranta anys d’antiguitat produïts o rebuts, en l’exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya.

3) Els documents de més de cent anys d’antiguitat produïts o rebuts per qualsevol persona física i els documents de menys antiguitat que hagin estat produïts en suports de caducitat inferior als cent anys, com és el cas dels àudio-visuals en suport fotoquímic o magnètic, d’acord amb el que sigui establert per reglament.

4) Els documents compresos en fons conservats en arxius de titularitat pública de Catalunya.

5) Els documents no compresos en els apartats anteriors que hi siguin integrats per resolució del conseller o consellera de Cultura, amb l’informe previ del Consell Nacional d’Arxius, atesos els seus valors històrics i culturals.

6) Tots els documents dels òrgans de l’Administració de l’Estat, de les notaries i els registres públics i dels òrgans de l’Administració de justícia radicats a Catalunya.

7) Els documents dels òrgans de la Comunitat Europea radicats a Catalunya.

La informació de cadascun d’aquest arxius es recull a partir d’un formulari que emplena l’arxiver o arxivera responsable del cens durant la visites concertades amb els titulars de la documentació. El formulari descriu el titular de l’arxiu i recull una sèrie de dades tècniques sobre el fons com són el volum, les dates extremes o l’estat de la documentació. Tota la informació recollida a través d’aquest formulari és incorporada a la base de dades del Cens creada i gestionada per la Subdirecció General d’Arxius i Museus. Conscients que aquesta base de dades conté informació molt sensible, s’han definit diferents nivells d’accés segons els perfils dels usuaris i usuàries que hi treballen.

El cens al Tarragonès reflecteix l’activitat econòmica de la comarca i, en l’àmbit públic, la diversa titularitat dels organismes públics: administració autonòmica, local, perifèrica… Pel que fa a l’àmbit privat, el cens destaca notablement en el sector empresarial, donada la gran activitat econòmica i industrial de la comarca, reflectida en l’elevat nombre d’arxius d’àmbit empresarial censats, més d’un centenar, que representen un total de 11.721,75 m/l. Destaca també el cens d’arxius de caràcter associatiu (associacions culturals, esportives, religioses, professionals, lúdiques..) que arriben fins les 180 unitats.

A Constantí s’han censat un total de 9 arxius de titularitat pública i privada.

Quadre 2.- Nombre de fons censats i metres de prestatgeria que ocupen, classificat segons la tipologia del productors del fons.