El número 32 dels “Estudis de Constantí” es presentarà aquest proper divendres 14 d’octubre a les 19h., a la Biblioteca Municipal de Constantí, a càrrec de Mercè Grané, cap d’estudis de l’Institut de Constantí.

Les vil·les romanes de Constantí
Lluís Papiol publica a la revista dels “Estudis de Constantí” d’enguany un acuradíssim article amb el recull de totes les vil·les romanes que tenim al terme de Constantí. Al número 1 de la revista, precisament, l’autor ja hi havia publicat un primer article sobre les troballes romanes al terme. Aleshores l’escrit tenia 9 pàgines i s’hi documentaven deu vil·les romanes. Era l’any 1985, però en realitat l’article s’havia publicat originàriament al Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense del curs 1973-1974. Ara, més de quaranta anys després, l’article té 43 pàgines i les vil·les localitzades són quinze. Però, què ha passat entremig de tots dos articles? Doncs una meritòria feina de recollida i anàlisi de restes antigues sobre el terreny, una recerca explicada en nombrosíssims estudis que trobareu als “Estudis de Constantí” de tots aquests anys. Amb aquest bagatge, Lluís Papiol s’ha convertit per mèrits propis en un dels principals investigadors del nostre poble i és just reconèixer la seva gran aportació al coneixement del món romà.

Un enigma de la cúpula de Centcelles podria quedar resolt

Lluís Papiol publica als “Estudis de Constantí” d’enguany un segon article, aquesta vegada dedicat a un dels quadres bíblics de la cúpula del monument de Centcelles que encara faltava per identificar. El mal estat de conservació d’aquesta escena ens ho havien posat molt difícil però les similituds iconogràfiques permetrien comparar-la amb la pintura de la Mare de Déu i el Nen Jesús procedent de les catacumbes paleocristianes de Priscil·la, a Roma. En l’article trobareu descrits alguns indicis. Un dels enigmes del monument podria, d’aquesta manera, quedar resolt.

Un capbreu de Constantí del 1593

El tercer dels articles dels “Estudis de Constantí” d’enguany és obra de la historiadora i arxivera Isabel Companys i porta per títol “El capbreu dels censos i censals de la Comunitat de preveres i beneficiats de l’Església de Constantí de 1593”. Es tracta d’un recull minuciós de les rendes que cobra l’Esglèsia per les seves propietats immobiliàries. De l’anàlisi resultant en surt una llista llarguíssima de noms de carrers i places, d’establiments públics, de camins, partides i tota mena d’indrets que hi havia al nostre terme municipal a finals del segle XVI, un retrat textual del Constantí de l’època moderna. Alguns d’aquests indrets citats fa quatre-cents anys encara persisteixen en l’actualitat. T’agradaria descobrir quins són?

Com es mantenien les muralles antigament?

L’historiador i arxiver Josep M. Grau publica als “Estudis de Constantí d’enguany” l’article titulat “Notes sobre el manteniment de les muralles medievals durant els segles XVII-XIX: l’exemple de la Selva del Camp”. El títol ja ho diu tot, però us heu parat a pensar qui s’encarregava de mantenir en bon estat les torres i muralles antigament, com es feia, quan costava, etc. Encara que l’autor se centra en el cas de la veïna població dela Selva del Camp, el cert és que la mateixa explicació es podria aplicar probablement per entendre la muralla de Constantí, atès que al nostre municipi es conserven encara uns bons panys de muralla, alguns dels quals ben visibles caminant pels carrers i altres no tant pel fet d’estar integrats en les construccions modernes. A les imatges podeu veure algunes fotografies actuals de la muralla de la Selva del Camp.

Constantinencs a la Guerra de Cuba. Punt i final.

José Luís Cifuentes publica als “Estudis de Constantí” d’enguany el que -ens comenta l’autor- serà la seva darrera contribució sobre la presència de soldats constantinencs a les guerres colonials de finals del segle XIX. Amb el títol de “Luis Franqués Rovira y Pedro Gavaldà Juncosa, dos repatriados de la Guerra de Cuba (1895-1898)”, seguim les peripècies d’aquests dos joves en el seu retorn a Constantí, després de patir les misèries de la guerra i abans d’enfrontar-se a l’oblit d’aquells que uns anys abans els van empènyer a la guerra.

Els cinemes de Constantí

L’historiador Isaac López, especialista en cinema i autor d’una obra monumental sobre les sales de cinema de la província de Tarragona, publica als “Estudis de Constantí” d’enguany un acurat article sobre les sales de Constantí. Aquesta història abasta des dels seus origens, als anys vint del segle passat, amb un local al carrer sant Pere, fins a les projeccions més recents que van tenir lloc al Casino, al Sindicat i a la Sala Parroquial.

Set cartes d’Eduard Toda

La figura de l’Eduard Toda, diplomàtic, bibliòfil, egiptòleg, etc. està sent objecte de recuperació amb la celebració d’un munt d’activitats commemoratives, com ara exposicions, xerrades, un documental, etc. El “Estudis de Constantí” d’enguany inclou un article de l’historiador Jaume Massó, gran especialista en la figura de Toda, amb un article dedicat a comentar set cartes del reusenc amb l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler. Es un gran article, escrit amb molta amenitat, sobre uns personatges de fa cent anys que tenien un clar sentit de país i del valor de la cultura.

La reimpressió dels números 1 i 2

A l’acte es presentarà també la reimpressió dels números 1 i 2 de la revista “Estudis de Constantí”, originàriament publicats als anys 1985 i 1986, ja que feia molt de temps que estaven exhaurits i moltes persones els seguien demanant.