Mostra totes les entrades de arxiu

Patrimoni històric

L’espoli que no cessa

Feu un comentari

Un dels masos més interessants del terme municipal de Constantí ha estat objecte d’una brutal agressió. És un mas del qual no n’hem esbrinat el nom i que es troba situat a la partida de la Sínia, dintre d’un pinar i assegut en un petit turonet. La construcció arquitectònica  és de planta rectangular, amb uns 8 metres de llarg i 5 d’ample. El gruix dels murs és de 0,5 m. d’ample. Aquest mas compta amb la particularitat que al final del mur llarg hi ha una construcció adossada en forma circular, que podria correspondre a un pou interior.

L’aspecte exterior és de petita fortalesa i el seu ús com a mas o la seva antiguitat no estan clares. Un altra particularitat és que alguns dels murs tenien fragments de teules romanes reaprofitades, un fet que sembla indicar la presència d’una vil·la romana pels voltants. En realitat, aquesta construcció ja feia moltes dècades que estava abandonada i només en quedaven alguns dels murs, encara que les restes eren de gran estabilitat.

Aquest mes d’agost, però, hem tingut coneixement que bona part dels murs han estat destrossats, fins al punt que de la part adossada només en queda la base i un altre dels murs també està ben enrunat. Tenint en compte la solidesa de l’estructura hem d’arribar a la conclusió que la persona o persones autores de l’agressió devien portar unes eines contundents per tirar a terra les pedres. Hem preguntat a una persona ben coneixedora del terme i ens ha apuntat la hipòtesi que persones furtives, amb la guia d’un detector de metalls, podrien haver picat les parets per trobar alguna possible moneda antiga entre les pedres. Sigui com sigui, avui no podem fer altra cosa que lamentar aquesta destrossa del nostre patrimoni històric, perquè encara que el mas ja estava abandonat de feia temps i només restaven dempeus unes pocs murs, tenia unes característiques que el feien especialment interessant.

A continuació, podeu veure dues fotos de com era la construcció originàriament i, tot seguit, tres més, de l’abans i el després, amb una comparativa presa des d’un punt de vista similar.

Patrimoni documental, Publicacions

“El Racó de l’Arxiu” núm. 2 en versió digital

Feu un comentari

Ja podeu consultar en línia el segon número de “El Racó de l’Arxiu”, la publicació sobre el patrimoni documental de Constantí. Al gener de 2016 va aparèixer la versió en paper, que podeu agafar a la consergeria de l’Ajuntament, però ara us n’oferim la versió digital.En aquest número hi ha, entre d’altres, els següents articles:

  • El descobriment a Palafrugell d’unes fotos de milicians de la Guerra Civil procedents de Constantí
  • La recuperació, dècades després d’abandonament i oblit, de de part del fons patrimonial del Mas de Magrinyà
  • Les històries ocultes de l’ermita de Sant Llorenç i de l’antic Hospital
  • Les “marques” ocultes de l’ermita de Sant Ramon
  • Els orígens del cinema a Constantí
  • El making off d’un article sobre l’escultor Joan Grau a la Viquipèdia 

La revista és possible gràcies als articulistes i columnistes que han col·laborat desinteressadament per a la revista: Jaume Teixidó, Francesc Rodríguez Martorell, Josep M. Grau, Ricard Escarré, Carles Alcoy, Neus Baena, M. Concepció Saurí i Ros, Ferran Marin, Antoni Granés i González, Joaquim Claver Caselles i Pedro Nogales. A tots ells i a altres persones que han facilitat imatges o han col·laborat en aspectes més tècnics o d’assessorament, moltes gràcies!

Exposicions, Memòria històrica

S’HA INAUGURAT L’EXPOSICIÓ “VEÏNS A LA FRESCA”

Feu un comentari

Aquest dijous 14 de juliol un centenar de persones es va aplegar davant de l’Ajuntament per participar en la inauguració de l’exposició “Veïns a la Fresca”. Sota el patrocini de Repsol, la mostra aplega més de cent fotografies cedides per veïns de Constantí que van viure o viuen encara a les cases dels carrers Major i de les Creus i de la plaça de l’Església. En els parlament inaugurals, l’alcalde, Óscar Sánchez, va subratllar laimportància de l’esdeveniment en la recuperació de la vida al carrer i de les relacions de bon veïnatge. Per la seva banda, les comissàries, Núria Serrano i Sílvia Iturria, de Rusc Produccions, van destacar la col·laboració entusiasta dels veïns i la relació tan estreta que han establert amb molts d’ells. Recordem que al 2013 ja s’havia celebrat una primera edició d’aquesta exposició, quan va deixar molt bon sabor de boca i molts veïns van demanar que es repetís l’experiència en altres carrers del poble, que finalment ha arribat al 2016.

Retrats d’estudi; bodes, batejos i comunions, àpats de celebració, fotografia d’estudi; excursions, esdeveniments socials… qualsevol excusa era bona per captar els instants especials de la nostra vida amb una càmera fotogràfica. Imatges de bona part del segle XX testimonien els profunds canvis històrics que s’han produït. En la visita guiada que es va fer després dels parlaments, moltes persones van jugar a reconèixer les persones retratades, una tasca especialment dificultosa per a les imatges més antigues.

L’exposició “Veïns a la fresca” es podrà veure durant tot l’estiu pels carrers i places de Constantí.

Exposicions, Memòria històrica, Patrimoni documental

S’INAUGURA L’EXPOSICIÓ DELS VEÏNS A LA FRESCA

Feu un comentari

Aquest proper dijous 14 de juliol a les 19,30 h. s’inaugura al carrer Major, davant de l’Ajuntament, l’exposició “Veïns a la Fresca”. Es tracta d’una mostra de retrats fotogràfics que es pengen a la façana de les cases on havien viscut els veïns. Concretament, es fa al carrer Major, al carrer de les Creus i a la plaça de l’Església.
L’exposició reivindica la vida al carrer, les xarxes de la solidaritat entre els veïns i l’ús cultural de l’espai públic.
Recordem que l’exposició se celebra per segona vegada, després del gran èxit assolit en una primer edició fa uns anys. Alguns veïns van demanar la repetició en altres carrers del poble. La idea original és de les comissàries Núria Serrano i Sílvia Iturria, de Rusc Produccions, i compta amb el patrocini de Repsol i el suport de l’Ajuntament de Constantí.
L’exposició es podrà visitar durant tot l’estiu.

Patrimoni històric, Publicacions

Constantí en el marc de les fortificacions medievals del Camp de Tarragona

Feu un comentari

Es publica un estudi de Jordi Morelló sobre les fortificacions de Tarragona i el Camp als segles XII-XIV, amb referència als castells, les viles closes i les muralles, d’entre les quals  s’analitza el cas de Constantí. En aquest treball, recollit al número 4 de la revista Podall (editada pel Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca), s’aborda el tema de les fortificacions des d’un ampli espectre cronològic, que s’inicia amb la «castralització», a l’època d’implantació del feudalisme al Camp de Tarragona. S’ocupa d’aspectes de les primeres infeudacions i la implicació de les poblacions locals en la construcció de les fortaleses dels senyors, l’evolució arquitectònica d’alguns castells i el grau de protecció dispensat a la població del territori davant d’amenaces o conflictes de diversa mena. També s’aborden qüestions d’urbanisme relacionades amb la configuració de les viles closes i dels burgs extramurs, abans de donar pas als processos d’emmurallament desenvolupats al llarg de la segona meitat del segle XIV, amb especial incidència en la configuració dels nous recintes murallats. L’autor passa revista a les principals característiques i elements constitutius de les noves muralles i a altres aspectes relatius a l’administració de la despesa. Finalment, tracta la qüestió del finançament a partir del recurs a dues fonts fiscals fonamentals: els impostos directes (talles de murs) i els indirectes (imposicions), en aquest cas, fent un seguiment a les successives concessions reials que foren atorgades a la ciutat i a les viles del Camp per poder esmerçar el producte d’aquells impostos indirectes a l’obra dels murs.

Jordi Morelló Baget (Reus 1967) és doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona (1998) i des de fa anys vinculat a la Institució Milà i Fontanals al CSIC de Barcelona, on ha realitzat la major part de la seva recerca, darrerament com a investigador Ramón i Cajal (2008-2013). Especialitzat en fiscalitat urbana i de l’Església, també s’ha interessat per altres temes, entre els quals les muralles de Reus i Tarragona.

Consulta el PDF de l’article

 

General, Memòria històrica, Patrimoni històric

Centcelles, el complex termal de l’emperador Adrià

Feu un comentari

El monument de Centcelles correspondria a unes termes romanes, possiblement d’època alt imperial. Òscar Martín i Jordi Rovira signen un acuradíssim estudi publicat al darrer volum del “Butlletí Arqueològic” de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (vol. 34-35, 2012-2013, pp. 173-224) on aporten indicis de Centcelles que interpreten com una part de la luxosa vil·la que allotjà l’emperador Adrià durant el seu sojorn tarragoní l’hivern del 122-123 dC. Els autors basen la seva interpretació en les evidències obtingudes en les excavacions arqueològiques, de les tècniques constructives, dels paral·lels arquitectònics amb altres edificacions similars i de les fonts literàries i historiogràfiques. L’article es completa amb un imponent aparell gràfic i bibliogràfic. La idea de contemplar Centcelles com un gran complex termal i la seva datació cronològica en l’època d’Adrià no són novedoses perquè hi havien incidit autors com Lluís Pons d’Icart, al segle XVI, i Emili Morera a finals del XIX. La novetat ara és la seva defensa, sistematització i actualització amb les darreres informacions conegudes.
Aquest article és un dels al·licients que presenta el darrer volum del prestigiós “Butlletí Arqueològic” la publicació que edita des de fa més de cent anys la Reial Societat Arqueològica Tarraconense amb l’objectiu de defensar el patrimoni arqueològic i històric de Tarragona i nosaltres no podem fer res més que recomanar-vos-ne la lectura.
Atlas de la Biodiversitat, Caminada popular, Medi natural, Rutes de Constantí, Terme municipal

Les petites troballes de la sortida naturalista i geològica

Feu un comentari

El dissabte 21 de maig un grupet de persones interessades en el medi natural van participar d’una sortida naturalista i geològica pel terme municipal. El recorregut va resseguir el camí de la Coma, la partida de Rabassols, el riu Francolí i, de pas, el diversos molins hidràulics de la Sèquia dels Molins. Un dia assoleiat i un ambient alegre de bona companyia va acompanyar en tot moment. Al camí de la Coma es va trobar un exemplar de sílex, un testimoni habitual del espais de poblament prehistòrics propers als rius i rieres del Camp de Tarragona. Més enllà, també es van veure mostres de l’herba de sant Joan, una planta plena de propietats medicinals. Això són dos exemples de les petites troballes que vam fer durant tot el recorregut.