Prop de 300 persones van participar aquest passat diumenge a la II Caminada de Primavera fins al mas de Sant Ramon. L’itinerari, guiat per l’historiador Ricard Escarré, va servir per conèixer indrets com el Mas de Serapi, la Creu de Salom (on es va estrenar una senyalització del lloc exacte on hi havia antigament aquesta creu de terme), el naixement de la mina d’aigua de Sant Pol i Riudarenes, el mas i l’ermita de sant Ramon i, de lluny, el Mas de l’Apegalós. A l’interior de l’ermita, una representant del patronat va explicar la feina de restauració de l’edifici feta per voluntaris durant aquests darrers anys i va subratllar el vincle emocional de l’ermita amb la gent de Constantí. L’últim tram de la caminada va ser per visitar el Mas de la Torre de Fàbregues, on membres de l’associació Aprodisca, d’ajuda a persones amb discapacitat, van explicar la tasca que realitzen al mas i la importància de tenir una bona relació amb el poble de Constantí.

La jornada va continuar amb un dinar popular per a unes 300 persones a l’esplanada davant del mas de Sant Ramon i posteriors actuacions culturals. El Grup de Batucada i el Conjunt Instrumental d’Adults de l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens” de Constantí, dirigits per Gerard Masip i Núria Ferrer, respectivament, oferiren una mostra musical. Després, membres de l’Associació Literària de Constantí van recitar un conjunt de poemes i, per acabar, el grup de Balls de Cercavila de la Societat el Casinoes van fer uns balls tradicionals on participaren molts dels assistents.

Un cop més, i ja en són uns quants, es va celebrar la caminada popular per descobrir els llocs més atractius del nostre terme municipal. El guia Carles Alcoy acompanyà una vintena de participants a veure indrets com la Creu de Salom, alguns pous d’una mina d’aigua, vil·les romanes; tots ells, elements que hi són, però no es veuen a simple vista. També vam veure el mas dels Frares, de lluny, i el Celler Experimental, de fora. L’ermita de sant Llorenç i les sitges medievals no les vam saber trobar, però hi són. El clot de Santromà sí que el vam veure, perquè és immens -el Carles ens va ensenyar una foto molt curiosa d’un mas que hi havia al centre del clot, però va acabar arruïnada-. En canvi, el mas de Serapi, que sempre el véiem de fora, aquesta vegada el vam poder veure des de dins, ja que la finca estava oberta i el propietari molt amablement ens va deixar fer l’explicació a l’interior.

Una edició més de la caminada que, com sempre, transcorre en un ambient molt agradable i, aquesta vegada, amb un temps magnífic (sense fred ni calor) que ens va acompanyar durant tot el recorregut.