Arxiu de la categoria: Estudis de Constantí

Presentació dels “Estudis de Constantí”, 12 de setembre

El proper divendres 12 de setembre de 2014, a les 19,30h, a la Biblioteca Municipal de Constantí tindrà lloc l’acte de presentació del número d’enguany, que fa 30, de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per l’històriador Jaume Borràs Galceran.

 

Enllestint els “Estudis de Constantí”

Estem enllestint el volum d’enguany dels “Estudis de Constantí”, la publicació que coediten l’Ajuntament i el Centre d’Estudis i que al 2014 sortirà per trentè any consecutiu. 

La revista segueix la mateixa tònica de divulgar els estudis històrics i socials del nostre municipi. Aquest número 30 està format per cinc articles d’autors, que són força habituals a la publicació. Fem un repàs dels continguts.

Comptem amb l’article de l’erudit Lluís Papiol que ens parla de l’evolució del cristianisme durant l’Imperi romà i l’enllaça amb el descobriment i la interpretació iconogràfica del monument de Centcelles per la presència dels mosaics amb temàtica paleocristiana. Seguidament, la Isabel Companys analitza exhaustivament alguns documents dels segles XV i XVI, com un llibre d’ordinacions de la Comunitat de Preveres o un document notarial relatiu al Castell de Constantí. En tercer lloc, vindria el curiós article de Josep M. Grau sobre les característiques socials del servei domèstic al segle XIX; això és, les minyones, els criats i els mossos. En aquest article s’hi recull la fotografia de la notícia d’un diari de l’època sobre la desgràcia que va tenir lloc al Mas de Sant Ramon, en la quals s’hi va veure implicat el servei domèstic que treballava i vivia en aquest mas. El quart article és de Josep M. Solé i ens explica la rica història de la Comunitat de Regants de la Sèquia dels Molins de Constantí. Es tracta d’una història molt ben documentada perquè l’autor ha tingut accés als llibres d’actes de la citada comunitat. Finalment, Jaume Massó, un altre dels veterans col·laboradors de la publicació, comenta la bibliografia de caràcter històric de l’historiador tarragoní Josep M. Recasens.

Els “Estudis de Constantí” es presentaran pels volts de la diada de l’11 de Setembre. Oportunament us anunicarem el dia, l’hora i el lloc de l’acte.

 

Entrevistem Roberto Zepeda

L’Arxiu Municipal de Constantí inicia una nova activitat de divulgació de la memòria històrica consistent en una sèrie d’entrevistes realitzades a les persones que fan recerca a Constantí.

ROBERTO ZEPEDA
El 2011, l’historiador Roberto Zepeda va publicar a la miscel·lània dels Estudis de Constantí un acurat estudi sobre el fenomen dels refugiats que van ser acollits a Constantí durant la Guerra Civil (1936-1939). Zepeda va accedir a divesos arxius i va consultar molta documentació de l’època; també va entrevistar testimonis presencials. Des de l’arxiu hem parlat amb ell sobre com va ser aquella experiència tant intensam i també per reflexionar sobre l’ofici de l’historiador local en el moment actual. El resultat de l’entrevista, en aquests vídeos que hem penjat a Internet.

L’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí del segle XV, en pdf

Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, Estudis de Constantí", núm. 29, (2013) pp. 95-133.

> Descarrega’t l’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí.

 

Es publica la revista “Estudis de Constantí” del 2013

Coberta del número 29 de la revista miscel·lània dels "Estudis de Constantí", de l'any 2013.

El divendres 13 de setembre a les 20h acte de presentació de la revista miscel·lania dels Estudis de Constanti d’enguany, concretament, el número 29. L’acte serà a càrrec del director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Ibarra.

El número d’enguany no és tan voluminós com el de l’any passat, però Déu n’hi do! Té 312 pàgines, és força variat en els períodes tractats i compta amb força articles de veritable nivell. A més, convé destacar la presència d’investigadors molt joves, a diferència dels altres anys, quan la mitjana d’edat era elevada i és un fet molt important que es produeixi el relleu generacional.

Aquí teniu l’índex del número 29:

  1. Lluís Papiol Molné: “Quan el procés de sensibilitat dels romans arribava al punt final de la seva evolució (idem) la mort”, pp. 7-64.
  2. Francesc Rodríguez Martorell: “L’antic terme municipal de Centcelles medieval (segles XII-XIV). Un estat de la qüestió”, pp. 65-93.
  3. Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell  de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, pp. 95-133.
  4. Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau Pujol: “Testaments solts de Constantí conservats en els fons parroquials de Constantí, Reus i Montblanc”, pp. 135-170.
  5. José Luis Cifuentes Perea: “De Constantí a la Guerra de Filipinas: Jaime Canals Solsona (Constantí 1875 – Manila 1897)”, pp. 171-188.
  6. Joan Vernet i Borràs: “Constantí al fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya”, pp. 189-196.
  7. Jaume Massó Carballido: “Centcelles, de Lluís Pons d’Icart a Lluís Domènech i Montaner”, pp. 197-212.
  8. Julián Valero: “Repressió: expedientats a la vila de Constantí (1936-1941), pp. 213- 233.
  9. Josep M. Solé Barrufet: “La Societat Agrària de Transformació (SAT) del Cotxo”, pp. 235-260.
  10. Josep Franquès Sans: “Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Constantí”, pp. 261- 287.
  11. Juli Gens Franquès: “Tradició oral de Constantí”, pp. 289-309.

Els Ochando. Una família d’escultors barrocs amb lligams a Constantí

En el darrer número dels Estudis de Constantí apareix un article del Joan Yeguas que fa un repàs de l’activitat dels diferents membres que foren escultors al segle XVIII, vinculats amb la vila d’Almassora (la Plana Alta). La notícia més antiga és de 1695 i està relacionada amb Josep Ochando I, i la més tardana de 1789 i vinculada amb Manel Ochando II. Però l’escultor més documentat i amb lligams a Catalunya fou Antoni Ochando (doc. 1732 – Lleida, 1773), que va establir el seu taller a Constantí (el Tarragonès) a partir de 1747, i del qual destaquen els cinc retaules que va realitzar entre 1759 i 1763 per a la parroquial de Juneda (les Garrigues); la seva única obra conservada és el retaule de l’ermita de La Pineda (municipi de Vila-seca).

>> consulta l’article sencer

Més informació al web del Joan Yeguas

Retaule de Sant Feliu
L'antic retaule major de la parroquial de Constantí, dedicat a sant Feliu, realitzat el 1747 per Antoni Ochando

Surten els “Estudis de Constantí” núm. 28

La miscel·lania dels “Estudis de Constantí” es presentarà formalment el diumenge 9 de setembre a les 20h a la Biblioteca Municipal de Constantí. La personalitat convidada per fer els honors serà la historiadora i arxivera Montserrat Flores.

El número 28 serà el més voluminós dels que s’han publicat fins al moment i comptarà amb els següents dotze articles: 

  1. José A. Latorre Jiménez: ECOLOGIA DELS AGROSISTEMES AL TERME DE CONSTANTÍ
  2. Joan Vernet i Borràs: PESOS, MIDES I MESURES A CONSTANTÍ A FINALS DEL SEGLE XVI
  3. Joan Yeguas i Gassó: ELS OCHANDO. UNA FAMÍLIA D’ESCULTORS BARROCS AMB LLIGAMS A CONSTANTÍ
  4. Pere Ferrando i Romeu: CONSTANTÍ: UNA PLAÇA CASTELLERA DE PRIMER ORDRE RESCATADA DE L’OBLIT
  5. José Luis Cifuentes Perea: JOSE CASAS MARTORELL, UNA TUMBA SIN CRUZ EN LAS AGUAS DE SANTIAGO DE CUBA
  6. Josep M. Grau i Pujol: EMIGRACIÓ DE LES MUNTANYES DE PRADES A CONSTANTÍ I LA SELVA DEL CAMP EN LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX
  7. Lluís Gavaldà i Gil: ELS COLL I ELS GIL
  8. Lluís Papiol Molné: CENTCELLES: EL RETORN EVOLUTIU I HISTÒRIC DEL GRAN SABER
  9. Jaume Massó i Carballido: NOTES DOCUMENTALS SOBRE LES ACTIVITATS DE L’INSTITUT ARQUEOLÒGIC ALEMANY A CENTCELLES  (1954-1989)
  10. Xavier Ferré Tril: RAMON AMIGÓ I LA TOPONÍMIA DE CONSTANTÍ
  11. Ivan Plana i Joan Vendrell: ANÀLISI DELS RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A CONSTANTÍ(1979 – 2011)
  12. Josep M. Solé Barrufet: LA ZEUZERA PYRINA I L’AGRUPACIÓ DE DEFENSA VEGETAL DE LES TERRES DEL BAIX FRANCOLÍ