L’enciclopèdia digital Viquipèdia ja disposa d’un article sobre l’escultor constantinenc Joan Grau (Constantí, 1608 – Manresa, 1685). Fou un escultor i arquitecte del barroc català, autor d’una sèrie d’obres que van assolir gran elegància i agilitat.
Joan Grau va néixer a Constantí, fill d’en Miquel Grau (pagès de la vila) i de la seva esposa Caterina. De la infància i de l’adolèscencia de Grau no se’n sap gairebé res, les guerres (Guerra del Francès i Guerra Civil Espanyola) van destruir la documentació. Durant la seva etapa de formació es creu que va estar treballant en el retaule de la Galilea de Poblet, més tard, transformat en el retaule major de l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents (1620-1630).
De la unió amb Àngela Torres (morta l’any 1662), van venir al món quatre criatures: Francesc, Anna Maria, Teresa i Josep. Un dels seus fills, en Francesc (Manresa 1638 -1693), va continuar el mateix ofici que el seu pare, esdevingué escultor. Al llarg dels anys, pare i fill van treballar conjuntament en diversos projectes, com en el monestir de Santa Maria de Poblet (1659 -1674) i en el retaule major d’Esparreguera 1670. Tot i que tenia l’obrador a Manresa, concretament situat a la Plaça de l’Om, rebia encàrrecs des de molts indrets de Catalunya.
