Arxiu de la categoria: Memòria històrica
S’estrena l’auca de la història de Constantí
Una cinquantena de persones van gaudir el dissabte 31 d’octubre de l’espectacle que la companyia Genovesa. Narratives Teatrals va oferir sobre la història de Constantí. Amb un Parc de la Muralla improvisat com a sala d’exposicions a l’aire lliure, es projectaren sobre el pany de la muralla diverses imatges referides a episodis de la nostra història. Mentre tant, el Joan explicava algunes anècdotes i el Julio dibuixava alguns il·lustres constantinencs del passat, que s’assemblaven poderosament a veïns nostres de l’actualitat. Pura casualitat.
Esperem que us agradés aquest espectacle i moltes gràcies als de Genovesa. Narratives Teatrals.
Dissabte 31 d’octubre, l’auca de la història de Constantí
Aquest dissabte 31 d’octubre a les 19,30h es representarà al Parc de la Muralla de Constantí l’Auca de la Història de Constantí, un espectacle visual a càrrec de la companyia Genovesa Narratives Teatrals. Aquesta auca narra, a través d’una lectura dinamitzada i amb projeccions sobre una gran pantalla, alguns dels episodis més importants que han conformat la història de Constantí. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Constantí, és una de les novetats de programació de la Castanyada i s’espera que els espectadors gaudeixin i esdevinguin els protagonistes de l’espectacle. La durada prevista és d’uns 40 minuts, aproximadament.
31 “Estudis de Constantí”
El passat dissabte 12 de setembre va tenir lloc a la Biblioteca Municipal de Constantí l’acte de presentació de la veterana revista dels “Estudis de Constantí”, que va estar a càrrec del conegut arqueòleg Josep Anton Remolà, el qual va ressenyar cadascun dels autors i articles inclosos a la miscel•lània. En particular, enguany destacaven els estudis sobre dos arqueòlegs eminents molt vinculats a Constantí: Bonaventura Hernández Sanahuja i Theodor Hauschild, escrits per Jaume Massó i Lluís Papiol, respectivament. També hi havia dos estudis de demografia històrica fets per l’infatigable historiador Josep M. Grau i una acuradíssima genealogia familiar feta per Pep Plana, que remunta els orígens ni més ni menys que al segle XVII. Dos articles més de Lluís Papiol dedicats al món romà completen la publicació.
Amb el número 31, la revista esdevé l’eina, un cop més, del foment de la recerca local. Enguany, a més, hi ha la novetat que el Centre d’Estudis de Constantí traspassa el testimoni de la coedició a l’Ajuntament, que la seguirà publicant en solitari. Més de tres dècades tirant del carro són molta feina i l’entitat afrontarà a altres activitats culturals. L’Ajuntament de Constantí, per la seva banda, continuarà traient la publicació, que en els darrers anys, de fet, ja gestionava preferentment a través de l’Arxiu Històric. Amb aquest canvi es vol mantenir el nivell assolit pels “Estudis” durant tot aquest temps i, en allò on sigui possible, millorar amb un plantejament de futur.
La revista dels “Estudis de Constantí”, que es va crear als anys vuitanta del segle passat sent regidora la historiadora Montserrat Duch, ha estat un eina molt interessant de foment dels estudis locals i així ha de seguir sent en el futur.
Es presenten els “Estudis de Constantí”
El dissabte 12 de setembre a les 20h tindrà lloc a la Biblioteca Municipal l’acte de presentació de la publicació miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, en la seva edició número 31. La personalitat convidada per fer els honors aquest any és l’arqueòleg Josep Anton Remolà. Com és habitual des de la seva creació, la revista fomenta la recerca i la divulgació al voltant de les ciències socials i en clau local.
El sumari del número 31 conté aquests continguts:
1) Lluís Papiol Molné: “Constantinobla”.
2) Lluís Papiol Molné: “Noves interpretacions de sarcòfags paleocristians a Hispània”.
3) Lluís Papiol Molné: “Un arquitecte arqueòleg o, si volen, un arqueòleg arquitecte: el doctor Theodor Hauschild”.
4) Pep Plana i Espanyol: “De com la família “Perelló” de Constantí descendeix de la casa de l’il·lustríssim D. Joan Tarés, Arquebisbe de Tarragona i Virey de Catalunya”.
5) Josep M. Grau i Pujol: “L’aprenentatge d’oficis a les ciutats de Reus i Tarragona en la transició del gremialisme a la societat liberal a través dels padrons d’habitants. (1820-1826)”.
6) Josep M. Grau i Pujol: “Emigració de Constantí a la ciutat de Tarragona a la segona meitat del segle XIX”.
7) Jaume Massó Carballido: “Notes per a una biografia de Bonaventura Hernández i Sanahuja (1810-1891): els orígens i l’entorn familiar”.
Es representa l’Auca de la Història de Constantí
Aquest dijous 10 de setembre a les 22h es representarà al Parc de la Muralla de Constantí l’Auca de la Història de Constantí, un espectacle visual a càrrec de la companyia Genovesa Narratives Teatrals. Aquesta auca narra a través d’una lectura dinamitzada i amb projeccions sobre una gran pantalla alguns dels episodis més importants que han conformat la història de Constantí. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Constantí, és una de les novetats de programació de la Diada de l’11 de Setembre i s’espera que els espectadors gaudeixin i esdevinguin els protagonistes de l’espectacle.
Cinema i memòria històrica a la plaça del Castell
Aquest divendres 21 d’agost a les 22h., dins del cicle de cinema a la fresca, es projectarà la pel·lícula “Philomena” a la plaça del Castell.
Aquesta coneguda producció britànica tracta d’un cas verídic ambientat a Irlanda, als anys cinquanta del segle passat. Una adolescent, Philomena Lee, viu en un internat de monges i quan es queda embarassada l’obliguen a donar el fill en adopció. Cinquanta anys després, decideix explicar-ho a la seva filla i es posa en contacte amb un periodista de la BBC perquè l’ajudi a fer pública la seva història i, amb una mica de sort, trobar el fill perdut.
Us recomanem aquesta pel·lícula per la seva temàtica de drama social basat en fets històrics que van afectar en molts països a pares o mares ingressats ens presons o internats i als quals prenien els fills per donar-los en adopció o vendre’ls a famílies benestants. Realitzada pel conegut director Stephen Frears, compta amb una gran interpretació de l’actriu Judi Dench.
Recordem de pas que aquesta sessió, com les anteriors del cinema a la fresca, són d’accés lliure i gratuït. Aquest divendres, a les 10 de la nit, a la plaça del Castell.
TRAILER
Es presenta el llibre “Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès”
Us recordem que el proper dilluns 24 de novembre, a les 19h, a la seu del Consell Comarcal del Tarragonès, presentarem el llibre El nostre Cinema Paradís. Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès de Pedro Nogales i José Carlos Suárez, guanyador del Premi Tarragonès Beca d’Investigació 2012. La presentació anirà a càrrec del Sr. Josep M. Caparrós Lera, catedràtic emèrit d’Història Contemporània i Cinema de la Universitat de Barcelona.
“Aquest llibre és una investigació històrica sobre l’assentament del fenomen cinematogràfic als pobles de la comarca del Tarragonès, en els seus primers anys de vida (1897-1939). És un treball exhaustiu de recuperació de la memòria de persones, locals i projeccions que hem oblidat i que van posar les bases del major entreteniment del segle XX: el cinema. Disposeu-vos a descobrir persones, noms i locals que en moltes ocasions s’han deixat de banda perquè varen estar dedicats a una cosa tan poc important com era el cinema. Farem un recorregut de més de 40 anys pels nostres pobles, descobrirem noms i llocs on es va fer cinema. Però, sobretot, descobrirem la riquesa d’una relació que ni tan sols imaginàvem. Veurem com el cinema era una mena d’agent modernitzador dels pobles i veurem com queda molt per descobrir d’aquesta història que no només es fa a base de títols del pel·lícules, sinó també de persones. Noms que el pas del temps està deixant en el més absolut oblit i que s’han de recuperar urgentment, perquè hi ha veritables tresors d’informació cinematogràfica als arxius locals i perquè el cinema a casa nostra no és una cosa de fa quatre dies, sinó que té més de 100 anys d’història.”
Descobrint els llocs de la Guerra dels Segadors
Aquest darrer dissabte 20 de setembre es va fer la caminada popular. Una cinquantena de persones van resseguir els indrets de la Guerra dels Segadors (1640-1659) que, com és sabut, va comportar una grans destrossa. Els guies culturals, Ricard Escarré i Carles Alcoy, van explicar els principals esdeveniments d’aquest conficte bèl·lic i polític al més alt nivell: els setges, les conquestes, els bombardejos, la geopolítica, el perfil humà d’alguns dels protagonistes i, en general, tota mena d’anècdotes sobre l’època. Va ser una visita molt animada que va permetre descobrir alguns indrets molt coneguts, com la plaça del Castell o la muralla del Carrer Sant Pere amb d’altres que ho eren menys, com la torre del carrer sant Vicenç o una casa del segle XVII al carrer de la Costa.
Davant la importància del fets que s’explicaven, el nostre guies de capçalera van endinsar-se en el túnel del temps i es van posar en la pell (i la vestimenta) de dos soldats constantinencs protagonistes dels fets. El final de ruta va ser al cim de les Forques, la muntanya on es penjava els sentenciats a la pena capital i que permet una vista molt detallada de com va ser un dels assalts militars al poble.
- Els guies Ricard Escarré i Carles Alcoy, documentadíssims
20 de setembre: ruta pels indrets de la Guerra dels Segadors
El dissabte 20 de setembre, a les 10h del matí, tindrà lloc a la plaça del Castell l’inici de la caminada popular d’enguany. En aquesta ocasió, l’itinerari seguirà els indrets pels quals va tenir lloc la terrible Guerra dels Segadors (1640-1659) a partir de les restes materials que encara avui dia podem veure en el nostre poble. Com en altres anys, els guies carles Alcoy i Ricard Escarré ens portaran pels llocs on van tenir lloc els esdeveniments (muralles, torres, muntanya de les Forques, etc.). Ho faran posant-se en la pell de Magí Ramon i Cosme Conesa, soldats constantinecs del s.XVII que van ser testimonis dels fets històrics.
La durada prevista és d’unes tres hores i el nivell de dificultat de la caminada, més aviat baix. Com en altres anys, l’ambient és molt distès i segur que, si veniu, passareu una bona estona.
Presentació dels “Estudis de Constantí”, 12 de setembre
El proper divendres 12 de setembre de 2014, a les 19,30h, a la Biblioteca Municipal de Constantí tindrà lloc l’acte de presentació del número d’enguany, que fa 30, de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per l’històriador Jaume Borràs Galceran.
Enllestint els “Estudis de Constantí”
Estem enllestint el volum d’enguany dels “Estudis de Constantí”, la publicació que coediten l’Ajuntament i el Centre d’Estudis i que al 2014 sortirà per trentè any consecutiu.
La revista segueix la mateixa tònica de divulgar els estudis històrics i socials del nostre municipi. Aquest número 30 està format per cinc articles d’autors, que són força habituals a la publicació. Fem un repàs dels continguts.
Comptem amb l’article de l’erudit Lluís Papiol que ens parla de l’evolució del cristianisme durant l’Imperi romà i l’enllaça amb el descobriment i la interpretació iconogràfica del monument de Centcelles per la presència dels mosaics amb temàtica paleocristiana. Seguidament, la Isabel Companys analitza exhaustivament alguns documents dels segles XV i XVI, com un llibre d’ordinacions de la Comunitat de Preveres o un document notarial relatiu al Castell de Constantí. En tercer lloc, vindria el curiós article de Josep M. Grau sobre les característiques socials del servei domèstic al segle XIX; això és, les minyones, els criats i els mossos. En aquest article s’hi recull la fotografia de la notícia d’un diari de l’època sobre la desgràcia que va tenir lloc al Mas de Sant Ramon, en la quals s’hi va veure implicat el servei domèstic que treballava i vivia en aquest mas. El quart article és de Josep M. Solé i ens explica la rica història de la Comunitat de Regants de la Sèquia dels Molins de Constantí. Es tracta d’una història molt ben documentada perquè l’autor ha tingut accés als llibres d’actes de la citada comunitat. Finalment, Jaume Massó, un altre dels veterans col·laboradors de la publicació, comenta la bibliografia de caràcter històric de l’historiador tarragoní Josep M. Recasens.
Els “Estudis de Constantí” es presentaran pels volts de la diada de l’11 de Setembre. Oportunament us anunicarem el dia, l’hora i el lloc de l’acte.