Arxiu de la categoria: Memòria històrica

Mònica Borrell presenta els “Estudis de Constantí”

La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va presentar divendres passat, 17 de setembre, el darrer número de la revista dels Estudis de Constantí. Una cinquantena de persones van aplegar-se a la plaça de l’Hospital per escoltar la dissertació de Mònica Borrell, que va referir-se, entre d’altres temes, a la continuïtat en el temps de la publicació constantinenca –enguany complia 37 anys de vida- i al rigor dels seus articles.

En el present número trobem un article de Jaume Massó sobre una magnífica destral prehistòrica trobada presumptament a Constantí però amb molt indicis que ens fan dubtar sobre la veracitat de la descoberta. Lluís Papiol novament s’endinsa en el monument romà de Centcelles en relació al seu context històric. Josep M. Grau signa tres articles: un primer sobre l’estimació fiscal de Constantí de 1715; un altre signat amb Armand Grau sobre la immigració de la província de Tarragona a Terrassa a començaments del segle XX i en la qual hi havia persones procedents de Constantí i un darrer, novament en solitari, sobre el repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim. Ricard Escarré recull unes cançons de sàtira política escrites per un mestre de Constantí durant els anys de la II república. Josep M. Solé Barrufet se centra en l’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona, que també tenia un bon tram dins del nostre terme municipal. Josep Franquès aclareix l’oferiment de terrenys a la Universitat Rovira i Virgili perquè la seva seu, quan encara era una delegació de la Universitat de Barcelona, s’instal·lés al terme de Constantí. En darrer lloc, Ferran Marín comenta el muntatge de l’obra “El bateig d’un rei”, una recreació del bateig del rei Jaume II a l’església de Constantí al segle XIII.

La  presentació de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí” és un dels actes tradicionals en la celebració de la Diada Nacional de l’11 de Setembre i, tot i les estrictes mesures de seguretat sanitària, es va recuperar l’assistència habitual després que l’any passat l’acte quedés reduït a una gravació en vídeo.

Els protagonistes de l’acte en acabar la presentació. D’esquerra a dreta, Josep M. Grau, Ricard Escarré, Dolors Fortuny, Lluís Papiol, Josep Franquès, Óscar Sanchez, Mònica Borrell, Jaume Massó, Josep M. Solé i Ferran Marín (Foto: Fortuny Fotògrafs).
La plaça de l’Hospital durant l’acte de la presentació dels Estudis de Constantí (Foto: Fortuny Fotògrafs).
La paradeta amb els exemplars del número 37 dels “Estudis de Constantí” (Foto: Fortuny Fotògrafs).

Se celebra la caminada de Sant llorenç

Prop d’un centenar de persones va participar el passat diumenge 12 de setembre a la presentació de la segona de les rutes constantinenques incloses a l’aplicatiu Natura Local. Es tracta d’unes rutes que permeten el guiatge digital de l’itinerari, amb imatges i comentaris centrats tant en el patrimoni històric com en els atractius del medi natural. Aquesta vegada, però, la caminada incloïa una visita prèvia al nou Dipòsit municipal d’aigua de les Forques, amb acurades explicacions a càrrec de tècnics d’Agbar sobre les instal·lacions i el funcionament del subministrament d’aigua potable als domicilis particulars i les empreses, un servei en general poc conegut però molt interessant i necessari. La resta de la caminada va ser guiada pel gestor del patrimoni històric, Ferran Marín, amb vistes al Mas de Serapi, la Creu de Salom, l’alzina monumental de Mas dels Frares, el clot de Sanromà o l’ermita de Sant Llorenç. Amb aquesta caminada es consoliden les activitats populars que ha organitzat enguany l’Ajuntament de Constantí per donar a conèixer el gran atractiu històric i paisatgístic del nostre terme municipal.

El guia Ferran Marín donant explicacions sobre la història de l’ermiota de Sant Llorenç.
El dipòsit d’aigua de les Forques
A l’interior de la sala de control del Dipòsit municipal d’aigua de les Forques.

Surt el número 37 dels “estudis de constantí”

El divendres 17 de setembre a les 19 hores tindrà lloc a la Plaça de l’Hospital l’acte de presentació del número 37 de la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, a càrrec de la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mònica Borrell.

L’assistència a l’acte és amb inscripció prèvia que pot fer-se a la recepció de l’Ajuntament de Constantí, al telèfon 977 520 521 i al correu citaprevia@constanti.cat.

El número d’enguany té els següents continguts:

  • Jaume Massó Carballido: “Notes sobre la destral paleolítica de Constantí”
  • Lluís Papiol Molné: “El despertar històric de Centcelles”
  • Josep M. Grau Pujol: “L’estimació fiscal de Constantí de 1715”
  • Josep M. Grau Pujol i Armand Grau Puig: “Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)”
  • Josep M. Grau Pujol: “El repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim”
  • Ricard Escarré: “El retrat social a través de les cançons populars”
  • Josep M. Solé Barrufet: “L’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona”
  • Josep Franquès Sans: “Universitat de Tarragona – URV – Universitat Rovira i Virgili”
  • Ferran Marín Ramos: “El bateig d’un rei. Més que una obra de teatre”

Es presenta el llibre sobre la història de l’ensenyament a constantí

El diumenge 1 d’agost, a les 18.30 h, tindrà lloc al carrer Major (davant de l’Ajuntament) la presentació del llibre : “Fer de la necessitat virtut. Història de l’ensenyament contemporani de Constantí (1857-2000)”, d’Albert Solé. La presentació anirà a càrrec de Montserrat Duch Plana, catedràtica de la Universitat Rovira i Virgili.

Per assistir a l’acte cal inscriure’s prèviament a la recepció de l’Ajuntament, trucant al 977 52 05 21 o per mail a citaprevia@constanti.cat

tens fotos de constantí dels anys 1976 a 2000?

La Parròquia de Constantí i l’Ajuntament de Constantí preparen la continuació del llibre “Constantí. Testimoni d’un temps“, aquesta vegada abastant el període comprès entre els anys 1976 a 2000. Si teniu fotos de Constantí d’aquest perìode i voleu que surtin publicades al llibre podeu portar-les a l’OAC de l’Ajuntament de Constantí juntament amb un comentari escrit a manera de peu de foto. Posteriorment us seran retornades.

Surt el número 11 de la revista “Rutes de Constantí”

L’Ajuntament de Costantí ha publicat el número 11 de la revista de turisme cutural “Rutes de Constantí”.

Coberta del número 11 de la revista “Rutes de Constantí”

En el número actual s’hi poden trobar entrevistes a l’Albert Solé, sobre la història de l’ensenyament públic a Constantí (a propòsit de la commemoració l’any passat del centenari de la inauguració de les Escoles Velles feta al 1920), i a l’Anton Pàmies, que ens parla de l’arquitecte que dissenyà aquest emblemàtic edifici, el reusenc Pere Caselles, La vinculació d’aquest arquitecte amb Constantí i els documents que d’ell es conserven a l’Arxiu Municipal de Constantí són comentats de mans del seu responsable, Josep Estivill.

L’arquitecte reusenc Anton Pàmies vist pel també arquitecte reusenc Pere Caselles.
L’historiador local Albert Solé examina l’evolució de l’ensenyament a Constantí als darrers cent cinquanta anys.

Un altre artista vinculat a Constantí és el pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Esglèsia Parroquial de Constantí. Parlem amb la seva filla, Mireia Català, de la figura del seu pare, les influències, característiques i estil, principals obres, etc.

La figura del pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Església Parroquial de Sant Feliu de Constantí, de la mà de la seva filla Mireia.

L’investigador José Luís Cifuentes, un bon especialista en rastrejar el cost humà de les guerres contemporànies entre la població local ha resseguit el fatídic rastre de vuit constantinencs que van ser deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen, durant la II Guerra Mundial.

José Luis Cifuentes aborda el dolorós episodi de la deportació de constantinencs als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial amb documentació inèdita

En darrer lloc, dos articles per explorar específicament el nostre terme municipal, obra de col·aboradors habituals de la revista: d’una banda, el tècnic municipal de joverntut, Ignasi Manzanares, ha preparat una llarg ruta en BTT de cent quilòmetres, que va des de Constantí fins a Prades. De l’altra, el naturalista José Antonio Latorre, ens parla de la pèrdua de biodiversitat al terme de Constantí a través de l’exemple de les partides de Rabassols i la Coma.

BTT amb encant; des de Constantí fins a Prades. Ruta comentada pel tècnic municipal de joveentut, Ignasi Manzanares.
La pèrdua de biodiversitat al nostre terme municipal mostrada de manera eloqüent amb la comparativa de dues fotografies àeries de la mateixa zona separades entre sí setanta anys. Article del naturalista José Antonio Latorre.

Trobareu aquesta revista en paper a la Biblioteca Municipal de Constantí i podeu consultar-la també en línia al repositori d’Issuu.

Podeu consultar tots els números aquí: http://www.arxiudeconstanti.cat/activitats/turisme-cultural.

El cens de simbologia franquista a Constantí

Capelleta votiva dedicada a Sant Roc i Sant Sebastià, al carrer de l’Església Vella. Està flanquejada per dues columnes que sostenen un dintell, a sobre del qual hi ha una creu. La capelleta conté al seu interior les dues figures que representen els sants. A la part inferior, un relleu en guix indica l’any 1939 i a sota del tot, amb el mateix color blanc de la base de la capelleta, el símbol del jou i les fletxes.

L’Ajuntament de Constantí ha participat al Cens de simbologia franquista de Catalunya. Aquest cens és una iniciativa del Memorial Democràtic per inventariar els símbols franquistes que perviuen a l’espai públic dels municipis catalans, seleccionats segons criteris geogràfics, demogràfics i d’interès històric.

El cens és fruit d’una intensa recerca, que es va iniciar l’any 2008 i es va dur a terme amb la participació de diferents universitats catalanes i el suport d’Adigsa (Departament de Medi Ambient i Habitatge). En aquesta primera etapa es van descriure un total de 3.647 símbols franquistes ubicats a l’espai públic de 185 municipis catalans. Ara s’ha posat en marxa una segona fase d’elaboració, que incorpora els símbols franquistes ubicats als municipis d’entre 3.000 i 10.000 habitants.

L’Ajuntament de Constantí ha facilitat la informació de deu indrets del nostre terme municipal (plaques d’habitatge, relleus, monuments i làpides) dels quals podeu veure la localització exacta, la descripció, el context històric, etc., així com algunes imatges recents.

Placa rectangular metàl·lica de color gris clar. Tot el lateral esquerre està ocupat per un requadre negre en el qual es troba representada la icona del jou i les fletxes, més la representació d’una casa i les sigles INV, en al·lusió a l’Instituto Nacional de la Vivienda. A la part dreta hi ha el text que combina lletres majúscules amb serifes i lletres en
cursiva. Tant el requadre com el text són de color negre i destaquen sobre el fons gris clar metàl·lic. No du data.

Podeu consultar les fitxes dels símbols franquistes de Constantí aquí: https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/results/cens_simbologia?municipality=es1_2319&

VÍDEO 100 ANYS ESCOLES CONSTANTI (1920-2020)

Aquest 20 de gener de 2020 ha fet 100 anys de la inauguració de les llavors anomenades “Escoles Noves”, avui “Escoles Velles. Va ser el 20 de gener de 1920, Festa de Sant Sebastià, diuen les cròniques que “després de missa major”. Amb motiu d’aquest centenari l’Ajuntament de Constantí ha programat tot un seguit d’actes de celebració durant la darrera Festa Major d’Hivern.
Els actes de celebració del centenari de les Escoles velles s’iniciaven el passat dissabte 18 de gener, després del Pregó de Festa Major, amb un sopar Commemoratiu al Pavelló Poliesportiu durant el qual es va projectar aquest vídeo amb testimonis d’aquests 100 anys d’història d’escola pública al municipi.

VÍDEO 100 ANYS ESCOLES CONSTANTI (1920-2020) from Ajuntament de Constantí on Vimeo.