Arxiu de la categoria: Patrimoni històric

Centcelles, el nostre objectiu, Exposicions, Memòria històrica, Patrimoni històric

DIBUIXEM CENTCELLES

Feu un comentari
Una exposició virtual recorda les il·lustracions del projecte “Dibuixem Centcelles”, que l’Ajuntament de Constantí i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona , amb la participació dels col·legis Centcelles i Ramon Bergadà, van organitzar fa uns anys amb motiu de la remodelació duta a terme al conjunt monumental. Són 547 dibuixos que van fer els nens i nenes d’aquella època, que avui tenen entre els 25 i els 35 anys, aproximadament.
Aquesta exposició us ofereix l’oportunitat de veure aquells dibuixos sobre Centcelles.
Estudis de Constantí, Memòria històrica, Patrimoni històric, Turisme cultural

Es presenta el número 32 dels “Estudis de Constantí”

Feu un comentari

El passat divendres 14 d’octubre tenia lloc la presentació del número 32 dels “Estudis de Constantí” en un acte celebrat a la Biblioteca Municipal. La presentació va anar a càrrec de la cap d’estudis de l’Institut de Constantí, Mercè Grané, acompanyada de l’alcalde, Oscar Sánchez i la regidora de Cultura, Dolors Fortuny.

A l’acte també van assistir tots els autors dels articles inclosos en la publicació d’aquest any. El contingut d’aquest número 32 dels “Estudis de Constantí”  conté un parell d’articles de l’arqueòleg Lluís Papiol, l’un amb el catàleg de totes les vil·les romanes existents al terme de Constantí, de les quals, algunes han estat descobertes recentment i es donen a conèixer públicament per primera vegada.

El segon dels articles és una interpretació iconogràfica d’una de les escenes sense identificar del mosaic de la cúpula del monument de Centcelles. Un altre dels autors és la historiadora i arxivera Isabel Companys, que ha analitzat un capbreu de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu datat de finals del segle XVI i gràcies al qual tenim un retrat molt detallista del poble: els carrers i places, les partides i camins del terme, les famílies, etc.

El també historiador i arxiver Josep M. Grau centra el seu estudi en el manteniment de les muralles durant els segles XVIII i XIX, amb especial atenció al cas de la Selva del Camp.

Per la seva banda, l’historiador José Luis Cifuentes, especialista en les guerres colonials de finals del segle XIX, desglossa la repatriació de dos soldats constantinencs que havien participat a la Guerra de Cuba.

L’historiador del cinema Issac López ha documentat l’evolució de les sales cinematogràfiques de Constantí, des de les més antigues, d’abans de la guerra, fins les més recents del Casino, el Sindicat i la Sala Parroquial. Finalment, la revista es clou amb una anàlisi de set cartes del prohom reusenc Eduard Toda adreçades a l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler.

A l’acte d’enguany es va presentar també la reimpressió dels números 1 i 2 de la revista “Estudis de Constantí”, originàriament publicats als anys 1985 i 1986, ja que feia molt de temps que estaven exhaurits i moltes persones els seguien demanant.

http://www.constanti.cat/noticies/new/536/es-presenta-el-numero-32-dels-estudis-de-constanti

Caminada popular, Excursions, Patrimoni històric, Turisme cultural

‘Hi són, però no es veuen’

Feu un comentari

Un cop més, i ja en són uns quants, es va celebrar la caminada popular per descobrir els llocs més atractius del nostre terme municipal. El guia Carles Alcoy acompanyà una vintena de participants a veure indrets com la Creu de Salom, alguns pous d’una mina d’aigua, vil·les romanes; tots ells, elements que hi són, però no es veuen a simple vista. També vam veure el mas dels Frares, de lluny, i el Celler Experimental, de fora. L’ermita de sant Llorenç i les sitges medievals no les vam saber trobar, però hi són. El clot de Santromà sí que el vam veure, perquè és immens -el Carles ens va ensenyar una foto molt curiosa d’un mas que hi havia al centre del clot, però va acabar arruïnada-. En canvi, el mas de Serapi, que sempre el véiem de fora, aquesta vegada el vam poder veure des de dins, ja que la finca estava oberta i el propietari molt amablement ens va deixar fer l’explicació a l’interior.

Una edició més de la caminada que, com sempre, transcorre en un ambient molt agradable i, aquesta vegada, amb un temps magnífic (sense fred ni calor) que ens va acompanyar durant tot el recorregut.

Caminada popular, Medi natural, Memòria històrica, Patrimoni històric, Rutes de Constantí, Terme municipal, Turisme cultural

Caminada popular el 17 de setembre

Feu un comentari

El proper dissabte 17 de setembre a les 10 h. sortirà del Parc de la Muralla una nova edició de la caminada popular, que aquesta vegada es titula “La ruta de sant Llorenç”. Durant el recorregut visitarem o parlarem de llocs com el Mas de Serapi, la Creu de Salom, l’ermita medieval de Sant Llorenç, el Celler Experimental de la URV, el clot de Santromà, les mines d’aigua o l’alzina grossa. Com en les altres edicions, ens acompanyarà el guia Carles Alcoy, amb les seves explicacions divertides i instructives.

Per participar a la caminada no cal fer inscripció prèvia, tan sols que porteu el calçat adequat i, en general, anar ben equipats i protegits contra el sol i les condicions metereològiques. La ruta pot durar entre tres i quatre hores i el nivell de dificultat és baix. Si voleu passar un bon matí de dissabte veniu a aquesta caminada per la ruta de sant Llorenç.

 

 

Exposicions, Història del l'Art, Patrimoni històric

S’inaugura l’exposició sobre arquitectura modernista

Feu un comentari

El dissabte 10 de setembre a les 19 h., s’inaugura al Pavelló Poliesportiu de Constantí l’exposició organitzada per la Diputació de Tarragona sobre l’arquitectura modernista al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La mostra pretén, per una banda, mantenir la curiositat i l’interès per la riquesa d’aquest tresor patrimonial de les nostres comarques i, per l’altra banda, més enllà dels aspectes estètics, valorar el paper destacat d’uns arquitectes amb renom internacional sorgits d’aquestes mateixes contrades: Antoni Gaudí, Josep M. Jujol, Cèsar Martinell, Pau Monguió…
Aquesta exposició és podrà veure fins al 18 de setembre.
Patrimoni històric

L’espoli que no cessa

Feu un comentari

Un dels masos més interessants del terme municipal de Constantí ha estat objecte d’una brutal agressió. És un mas del qual no n’hem esbrinat el nom i que es troba situat a la partida de la Sínia, dintre d’un pinar i assegut en un petit turonet. La construcció arquitectònica  és de planta rectangular, amb uns 8 metres de llarg i 5 d’ample. El gruix dels murs és de 0,5 m. d’ample. Aquest mas compta amb la particularitat que al final del mur llarg hi ha una construcció adossada en forma circular, que podria correspondre a un pou interior.

L’aspecte exterior és de petita fortalesa i el seu ús com a mas o la seva antiguitat no estan clares. Un altra particularitat és que alguns dels murs tenien fragments de teules romanes reaprofitades, un fet que sembla indicar la presència d’una vil·la romana pels voltants. En realitat, aquesta construcció ja feia moltes dècades que estava abandonada i només en quedaven alguns dels murs, encara que les restes eren de gran estabilitat.

Aquest mes d’agost, però, hem tingut coneixement que bona part dels murs han estat destrossats, fins al punt que de la part adossada només en queda la base i un altre dels murs també està ben enrunat. Tenint en compte la solidesa de l’estructura hem d’arribar a la conclusió que la persona o persones autores de l’agressió devien portar unes eines contundents per tirar a terra les pedres. Hem preguntat a una persona ben coneixedora del terme i ens ha apuntat la hipòtesi que persones furtives, amb la guia d’un detector de metalls, podrien haver picat les parets per trobar alguna possible moneda antiga entre les pedres. Sigui com sigui, avui no podem fer altra cosa que lamentar aquesta destrossa del nostre patrimoni històric, perquè encara que el mas ja estava abandonat de feia temps i només restaven dempeus unes pocs murs, tenia unes característiques que el feien especialment interessant.

A continuació, podeu veure dues fotos de com era la construcció originàriament i, tot seguit, tres més, de l’abans i el després, amb una comparativa presa des d’un punt de vista similar.

Patrimoni històric, Publicacions

Constantí en el marc de les fortificacions medievals del Camp de Tarragona

Feu un comentari

Es publica un estudi de Jordi Morelló sobre les fortificacions de Tarragona i el Camp als segles XII-XIV, amb referència als castells, les viles closes i les muralles, d’entre les quals  s’analitza el cas de Constantí. En aquest treball, recollit al número 4 de la revista Podall (editada pel Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca), s’aborda el tema de les fortificacions des d’un ampli espectre cronològic, que s’inicia amb la «castralització», a l’època d’implantació del feudalisme al Camp de Tarragona. S’ocupa d’aspectes de les primeres infeudacions i la implicació de les poblacions locals en la construcció de les fortaleses dels senyors, l’evolució arquitectònica d’alguns castells i el grau de protecció dispensat a la població del territori davant d’amenaces o conflictes de diversa mena. També s’aborden qüestions d’urbanisme relacionades amb la configuració de les viles closes i dels burgs extramurs, abans de donar pas als processos d’emmurallament desenvolupats al llarg de la segona meitat del segle XIV, amb especial incidència en la configuració dels nous recintes murallats. L’autor passa revista a les principals característiques i elements constitutius de les noves muralles i a altres aspectes relatius a l’administració de la despesa. Finalment, tracta la qüestió del finançament a partir del recurs a dues fonts fiscals fonamentals: els impostos directes (talles de murs) i els indirectes (imposicions), en aquest cas, fent un seguiment a les successives concessions reials que foren atorgades a la ciutat i a les viles del Camp per poder esmerçar el producte d’aquells impostos indirectes a l’obra dels murs.

Jordi Morelló Baget (Reus 1967) és doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona (1998) i des de fa anys vinculat a la Institució Milà i Fontanals al CSIC de Barcelona, on ha realitzat la major part de la seva recerca, darrerament com a investigador Ramón i Cajal (2008-2013). Especialitzat en fiscalitat urbana i de l’Església, també s’ha interessat per altres temes, entre els quals les muralles de Reus i Tarragona.

Consulta el PDF de l’article

 

General, Memòria històrica, Patrimoni històric

Centcelles, el complex termal de l’emperador Adrià

Feu un comentari

El monument de Centcelles correspondria a unes termes romanes, possiblement d’època alt imperial. Òscar Martín i Jordi Rovira signen un acuradíssim estudi publicat al darrer volum del “Butlletí Arqueològic” de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (vol. 34-35, 2012-2013, pp. 173-224) on aporten indicis de Centcelles que interpreten com una part de la luxosa vil·la que allotjà l’emperador Adrià durant el seu sojorn tarragoní l’hivern del 122-123 dC. Els autors basen la seva interpretació en les evidències obtingudes en les excavacions arqueològiques, de les tècniques constructives, dels paral·lels arquitectònics amb altres edificacions similars i de les fonts literàries i historiogràfiques. L’article es completa amb un imponent aparell gràfic i bibliogràfic. La idea de contemplar Centcelles com un gran complex termal i la seva datació cronològica en l’època d’Adrià no són novedoses perquè hi havien incidit autors com Lluís Pons d’Icart, al segle XVI, i Emili Morera a finals del XIX. La novetat ara és la seva defensa, sistematització i actualització amb les darreres informacions conegudes.
Aquest article és un dels al·licients que presenta el darrer volum del prestigiós “Butlletí Arqueològic” la publicació que edita des de fa més de cent anys la Reial Societat Arqueològica Tarraconense amb l’objectiu de defensar el patrimoni arqueològic i històric de Tarragona i nosaltres no podem fer res més que recomanar-vos-ne la lectura.
Centcelles, el nostre objectiu, Història del l'Art, Patrimoni històric, Publicacions

PRESENTACIÓ DELS TREBALLS DEL PROJECTE “CENTCELLES, EL NOSTRE OBJECTIU”

Feu un comentari

Dimecres 27 d’abril a les 10 h • A la vil•la romana de Centcelles. Presentació dels treballs realitzats pels alumnes de l’Institut de Constantí, col•legi Centcelles, col•legi Mn. Ramon Bergadà i col•legi Turó, dins el projecte “Centcelles, el nostre objectiu”. Organitza: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i Ajuntament de Constantí. Col•labora: Repsol. L’acte comptarà amb la presència de tots els alumnes implicats i dels representants de les institucions organitzadores.

“Centcelles, el nostre objectiu” és un projecte educatiu i de participació ciutadana envers el patrimoni que té com a objectius,entre d’altres:

· Impulsar noves formes d’accés al coneixement de l’època romana, a partir d’un monument clau de Constantí, el conjunt monumental de Centcelles, Patrimoni Mundial.

· Plantejar una experiència de participació ciutadana envers el patrimoni històric i cultural més proper, amb l’objectiu d’implicar els joves en el seu coneixement, valoració i difusió.

· Fomentar entre els participants el treball cooperatiu, per facilitar el desenvolupament d’actituds de respecte, valoració i defensa del patrimoni a través del coneixement del mateix.

· Incentivar propostes per al coneixement de Centcelles, que puguin ser utilitzades per la comunitat educativa i per la societat en general.

· Treballar a partir de les noves tecnologies.

http://www.mnat.cat/?page=activitats-detall-cicles-actuals&id=objectiu&idAct=99

Exposicions, Patrimoni històric

S’inaugura al MNAT l’exposició “Re-descobrint Centcelles”

Feu un comentari

Del 27 d’abril de 2016 al 8 de gener de 2017.

La inauguració és el dimarts 26 d’abril a les 19 h., al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Re-descobrint Centcelles proposa un itinerari pel propi monument i per la seva intensa i densa historiografia. Us proposa, també, una reflexió sobre l’enorme potencial social que –en el terreny de la sensibilitat i del coneixement– un conjunt com Centcelles permet desplegar.

Articulada en quatre àmbits –Centcelles, un patrimoni excepcional; Centcelles, un enigma per resoldre; Centcelles, Patrimoni Mundial, patrimoni de tots i Centcelles… reconstruint la seva imatge–, l’exposició mostra un conjunt fonamental de documents i materials –exposats per primera vegada–, pertanyents als investigadors i estudiosos de Centcelles al llarg del anys. Entre d’altres el conjunt de dibuixos realitzats per Lluís Domènech i Montaner i els seus alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona a inicis del segle XX o la imprescindible documentació generada per l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid des dels anys 50 del segle passat, en el procés de recuperació del monument, del qual van fer entrega a l’estat Espanyol el 1978.

Aquesta exposició vol ser, també, també un acte de reconeixement a totes les persones i a totes les institucions que al llarg del temps han dedicat la seva capacitat científica i intel·lectual a explorar les respostes als molts interrogants que, des de sempre, Centcelles ha plantejat i que encara queden per resoldre. Vol, al mateix temps, ser un incentiu per visitar el propi conjunt per, coneixent la seva rica història, poder valorar encara més tota la càrrega d’emotivitat que es desprèn de les seves restes.

L’actual disponibilitat de les noves tecnologies digitals ens ha permès formalitzar una proposta de reconstitució formal de Centcelles, que vol donar una imatge de conjunt del que degué ser. Una formalització que, no obstant, requerirà anar revisant per incorporar les dades derivades d’una recerca avui no tancada.

Aquesta exposició, organitzada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, ha comptat amb la incondicional complicitat i col·laboració de l’Ajuntament de Constantí i de l’empresa Repsol, així com la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

http://www.mnat.cat/?page=exposicion-detall&tipus=actuals&idExp=88