El proper dijous 16 de novembre de 2017, a les 19 h., a la Biblioteca Municipal de Constantí,es presentarà el llibre de Ramon Cerdà “Parla i costums del Constantí dels quaranta i cincuanta”. la presentació serà a càrrec de l’historiador Josep M. Sabaté Bosch, profesor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili.
En el transcurs de l’acte es farà entrega de l’escut de Constantí confeccionat per Magda Duch.
Aquest dijous 28 de setembre es va fer a la Biblioteca Municpal l’acte de presentación del número 33 de la miscel·lània “Estudis de Constantí”. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde, Oscar Sánchez, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Dolors Fortuny, i va ser presentat per Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i persona molt vinculada al patrimoni històric de Constantí, concretament amb la coordinació del projecte “Centcelles, el nostre objectiu” que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Constantí i tots els centres educatius del municipi. També és comissària de l’exposició que es pot veure actualment al MNAT, “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu: un projecte educatiu per a compartir” basada en els treballs realitzats al llarg de les cinc edicions del projecte”Centcelles, el nostre objectiu”.
El número 33 dels “Estudis de Constantí” inclou aquest any 7 articles, d’alguns col·laboradors habituals de la publicació,com és el cas dels historiadors Lluís Papiol, que aporta un article que repassa algunes aportacions de Grècia i Roma i la seva influència a Catalunya amb les colònies d’Empúries i Tàrraco; Josep Maria Grau Pujol, que aporta dos articles que estan molt relacionats: en un parla del treball femení urbà i a l’altre del treball dels carreters i traginers. En tos dos casos es refereix al Camp de Tarragona i a les primeres dècades del segle XIX; el també historiador i arqueòleg Jaume Massó Carballido aporta un article sobre una de les primeres visites que es va fer a Centcelles. Es tracta de la visita que va fer l’Associació d’Excursions Catalana el 1883 i que té a veure amb el re-descobriment del monument.
La publicació d’enguany també inclou un article de Martí Rom sobre el crim de Sant Ramon, un assalt violent als masovers del Mas de Sant Ramon el 1857. Els fets van tenir molt de ressò a tot el país fins al punt que se’n va publicar una crònica en forma de romanç. Per la seva banda, eljove historiador Albert Solé, s’estrena als “Estudis de Constantí” amb un repàs molt detallat dels casos de repressió franquista perpetrats just després de la Guerra Civil pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. El número d’aquest any es completa amb un article de Josep Franquès, responsable de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran a Constantí, que es fan al Sindicat Agrícola, i que en el seu article aporta informació sobre com ha evolucionat aquest projecte de l’àrea social de la URV durant els darrers anys.
Font: http://www.constanti.cat/noticies/new/738/es-presenta-el-numero-33-dels-estudis-de-constanti
Fotos : Rafael Solé
Un any més es publica la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. Porta fent-ho de manera ininterrompuda des de fa trenta-tres anys. Novament, a les portes de l’acte de presentació, que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal el dijous 28 de setembre a les 19’30 h., fem un repàs als articles d’enguany.
Grècia i Roma
La genealogia del món occidental ens porta clarament a l’època antiga. Lluís Papiol repassa algunes aportacions de Grècia i Roma i la seva influència a Catalunya amb les colònies d’Empúries i Tàrraco. D’aquesta última ciutat, l’autor repassa els principals monuments, amb alguna anècdota personal sobre excavacions on va participar.
Demografia a l’època contemporània
Josep M. Grau publica dos articles que estan molt relacionats. En un parla del treball femení urbà i a l’altre del treball dels carreters i traginers. En tos dos casos es refereix al Camp de Tarragona i a les primeres dècades derl segle XIX. És una recerca molt exhaustiva bastida amb fonts demogràfiques.
El crim de Sant Ramon
Marti Rom explica un assalt violent als masovers del Mas de Sant Ramon el 1857. Els fets van tenir molt de ressò a tot el país fins al punt que se’n va publicar una crònica en forma de romanç.
Les primeres visites a Centcelles
L’historiador i arqueolèg Jaume Massó, un dels col·laboradors més veterans a la miscel·lània, transcriu i comenta una de les primeres descripcions publicada en premsa de la vil·la romana de Centcelles. Es tracta de la visita que va fer l’Associació d’Excursions Catalana el 1883 i que té a veure amb el re-descobriment del monument.
La Llei de Responsabilitats Polítiques a Constantí
Aquest article d’Albert Solé és un repàs molt detallat dels casos de repressió franquista perpetrats just després de la Guerra Civil pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. És un treball acadèmic investigat amb molt de rigor.
L’activitat de les Aules d’Extensió Universitària a Constantí
Clou la revista Josep Franquès amb informació sobre l’activitat de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran dels darrers anys. És l’ampliació d’un primer lliurament de fa un temps on es s’explicava l’activitat de les Aules fins al moment de publicació de l’article; doncs ara hi trobem la continuació fins al moment actual.
Esperem que la miscel·lània d’enguany sigui del vostre gust i us convidem a l’acte de dijous vinent a la Biblioteca Municipal de Constantí a les 19,30 h.
Dijous 28 de setembre a les 19,30 h., a la Biblioteca Municipal, presentació dels “Estudis de Constantí”, núm. 33. A càrrec de Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
L’autor local Ferran Marín va ser el protagonista del Club de Lectura del mes de setembre, que va tenir lloc a la Biblioteca Municipal aquest passat dimecres dia 6. L’actualitat de la publicació del llibre “Gastó de Constantí”, editat el darrer Sant Jordi pel Centre d’Estudis de Constantí, va atreure un bon grapat de lectors.
La sessió va començar amb una explicació de l’autor sobre la seva formació i interés per la història i l’arqueologia des que era un nen petit i l’impacte que li va produir la història medieval de Constantí i, en general, la història dissortada del nostre poble a causa de les guerres, els abandonaments i les epidèmies. També, la capacitat per sobreviure a les penúries i tirar endavant. La gràcia del llibre, a banda de l’interés literari, és que hi surten recollits paisatges i personatges del Constantí medieval, molts d’ells inspirats en situacions o persones reals. Alguns dels assistents van preguntar detalls concrets de la construcció de la novel·la o comentaren amb l’autor dubtes i opinions en una conversa amena. Va ser tota una oportunitat per parlar sobre el llibre del Gastó de Constantí ja que es comptava amb la presència de l’autor.
Ferran Marín, finalment, va portar exemplars d’altres llibres que ha publicat durant la seva trajectòria dilatada, com els estudis sobre llengües poc conegudes, com l’aragonès o el ladino, de les quals n’és un bon coneixedor.
Recordem que la figura de Gastó de Constantí, un personatge de ficció que explica la formació del primer Constantí, serà un dels eixos narratius de la visita guiada nocturna que el mateix Ferran Marin realitzarà aquest divendres 8 de setembre, a les 22 h., amb sortida del Parc de la Muralla. Presentarà una visita molt animada, amb l’acompanyament d’unes làmines didàctiques on els elements urbanístics i arquitectònics actuals es fusionen amb els antics.
Ha sortit el vuitè número de la revista “Rutes de Constantí”. La guia turística i cultural del nostre poble compta amb més pàgines i un disseny renovat.
En aquest número hi trobareu una entrevista a l’Oriol Nicolau, on parla dels masos del terme i de les formes de vida que hi anaven lligades. La periodista Tate Cabré descobreix els tres masos que van ser reformats a finals del segle XIX o començaments del XX per comerciants indians a la seva tornada d’Amèrica. Voleu saber quins són aquests tres masos colonials i quins trets els caracteritzen? Presentem també els dibuixos de l’il·lustrador Hugo Prades sobre l’evolució històrica del monument de Centcelles. Us expliquem com els va realitzar i els acompanyem dels esbossos preparatoris. El periodista del Diari de Tarragona Iñaki Delaurens ens presenta alguns llocs atractius de la ruta de Sant Llorenç.Finalment, l’arquitecte municipal, Chrístian Twose, ens explica l’ambiciós procés de restauració del Pont de les Caixes i ens mostra imatges de l’abans, el durant i el després d’aquesta restauració.
A banda dels articles, la publicació turística inclou les seccions fixes de les rutes en BTT, les rutes naturalistes i els articles d’opinió dels guies culturals. En particular, trobareu reproduít el romanç del 1857 sobre el robatori i crim del Mas de Sant Ramon.
La revista “Rutes de Constantí” podeu aconseguir-la gratuïtament a l’Ajuntament de Constantí i a la Biblioteca Municipal.
Surt la memòria anual de l’Arxiu Municipal de Constantí del 2016. Informa dels ingressos de documentació i nous instruments de descripció elaborats i de les activitats organitzades o en les quals s’ha col·laborat. Destaquem la segona edició de l’exposició fotogràfica dels “Veïns a la fresca”, la multitudinària Caminada de Primavera a través de la Ruta de Sant Ramon, la Viquimarató per ampliar els continguts de Constantí a l’Enciclopèdia Lliure. També les publicacions municipals, com l’Atles de la Biodiversitat del terme de Constantí i els opuscles, un sobre el monument de Centcelles i l’altre sobre les botigues històriques de Constantí.
L’Arxiu Històric Municipal de Constantí està preparant, un any més, la revista dels “Estudis de Constantí”. Es tracta d’una publicació anual en forma de miscel·lània on es recullen articles variats sobre temàtica constantinenca. L’edició del proper número dels “Estudis de Constantí”, el que farà 33, es presentarà durant el mes de setembre i des de l’Arxiu es fa una crida a la col·laboració ciutadana per tal que tothom que vulgui faci arribar els seus escrits.
Per publicar als “Estudis de Constantí” no cal ser especialista en cap matèria, sinó simplement voler aportar algun coneixement sobre el poble. Les temàtiques tractaran preferentment aquells aspectes englobats en els diferents camps de les ciències socials. Els articles adreçats als “Estudis de Constantí” podran estar escrits en català o en castellà. El termini d’acceptació dels originals és fins a finals de juny. Podeu fer arribar els vostres escrits al correu electrònic arxiu@constanti.cat.
En cas de qualsevol dubte o si voleu fer algun comentari podeu contactar al telèfon de l’Ajuntament de Constantí 977 520 521 o bé adreçar-vos directament a l’Arxiu Històric (a la segona planta de l’edifici de la Biblioteca Municipal, Plaça de l’Hospital s/n) els dimarts de 10 a 13 h. o els dijous de 17 a 19,30 h.
S’ha presentat la memòria anual de l’any 2015 de l’Arxiu Municipal de Constantí en la qual s’hi recullen les principals actuacions portades a terme on en les quals ha col·laborat l’arxiu; en particular, destacaríem aquestes.
Ja podeu consultar en línia el segon número de “El Racó de l’Arxiu”, la publicació sobre el patrimoni documental de Constantí. Al gener de 2016 va aparèixer la versió en paper, que podeu agafar a la consergeria de l’Ajuntament, però ara us n’oferim la versió digital.En aquest número hi ha, entre d’altres, els següents articles:
La revista és possible gràcies als articulistes i columnistes que han col·laborat desinteressadament per a la revista: Jaume Teixidó, Francesc Rodríguez Martorell, Josep M. Grau, Ricard Escarré, Carles Alcoy, Neus Baena, M. Concepció Saurí i Ros, Ferran Marin, Antoni Granés i González, Joaquim Claver Caselles i Pedro Nogales. A tots ells i a altres persones que han facilitat imatges o han col·laborat en aspectes més tècnics o d’assessorament, moltes gràcies!