El proper divendres 12 de setembre de 2014, a les 19,30h, a la Biblioteca Municipal de Constantí tindrà lloc l’acte de presentació del número d’enguany, que fa 30, de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per l’històriador Jaume Borràs Galceran.
Estem enllestint el volum d’enguany dels “Estudis de Constantí”, la publicació que coediten l’Ajuntament i el Centre d’Estudis i que al 2014 sortirà per trentè any consecutiu.
La revista segueix la mateixa tònica de divulgar els estudis històrics i socials del nostre municipi. Aquest número 30 està format per cinc articles d’autors, que són força habituals a la publicació. Fem un repàs dels continguts.
Comptem amb l’article de l’erudit Lluís Papiol que ens parla de l’evolució del cristianisme durant l’Imperi romà i l’enllaça amb el descobriment i la interpretació iconogràfica del monument de Centcelles per la presència dels mosaics amb temàtica paleocristiana. Seguidament, la Isabel Companys analitza exhaustivament alguns documents dels segles XV i XVI, com un llibre d’ordinacions de la Comunitat de Preveres o un document notarial relatiu al Castell de Constantí. En tercer lloc, vindria el curiós article de Josep M. Grau sobre les característiques socials del servei domèstic al segle XIX; això és, les minyones, els criats i els mossos. En aquest article s’hi recull la fotografia de la notícia d’un diari de l’època sobre la desgràcia que va tenir lloc al Mas de Sant Ramon, en la quals s’hi va veure implicat el servei domèstic que treballava i vivia en aquest mas. El quart article és de Josep M. Solé i ens explica la rica història de la Comunitat de Regants de la Sèquia dels Molins de Constantí. Es tracta d’una història molt ben documentada perquè l’autor ha tingut accés als llibres d’actes de la citada comunitat. Finalment, Jaume Massó, un altre dels veterans col·laboradors de la publicació, comenta la bibliografia de caràcter històric de l’historiador tarragoní Josep M. Recasens.
Els “Estudis de Constantí” es presentaran pels volts de la diada de l’11 de Setembre. Oportunament us anunicarem el dia, l’hora i el lloc de l’acte.
El “Diari de Tarragona” ha posat en marxa durant els mesos d’aquest estiu un nou suplement monogràfic que acompanya l’exemplar del diari del dissabte i del diumenge. Es tracta d’una sèrie de fascicles titulada genèricament “Tarragona imprescindible” i es dedica a la divulgació de les rutes i els paisatges de les comarques tarragonines. En el número d’aquest diumenge passat, trobàvem l’oferta dels municipis del Tarragonès i, en particular, us volem recomanar la pàgina sencera que es va dedicar a Constantí.
En l’espai que se centrava en el nostre poble, es feia una síntesi explicativa de les diferents rutes que s’han portat a terme els darrers anys a través de la Caminada Popular del mes de setembre i també es comenten els principals elements patrimonials que es toben en aquestes àrees.
Esperem que us agradi.
Ja podeu consultar en línia “El racó de l’arxiu”, la guia sobre el patrimoni documental a Constantí. Seguint la Viquipèdia, entenem per patrimoni documental un dels testimonis essencials de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat. Els documents que l’integren constitueixen una herència fonamental que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures i els arxius són els centres encarregats de tractar, conservar i difondre aquest patrimoni. Dit en altres patraules, els documents ens ajuden a construir el coneixement històric; amb independència de la seva antiguitat (medieval o d’ahir mateix), del suport físic (papers, pel·lícules, fotografies, etc.), del llenguatge (textual, audiovisual…) o de la seva funció (administrativa, comercial, legal o la que sigui), aquests documents, al cap dels anys, esdevenen una eina importantíssima perquè els investigadors (i els ciutadans, en general) aportin llum a una època i la donin a conèixer a les generacions futures.
Tres eixos vertebren la gestió del patrimoni documental: la recuperació, la preservació i la divulgació. El primer àmbit té la importància vital d’evitar que es destrueixin o es perdin els documents. Això passa quan les persones tiren a la brossa les fotos dels avis o les escriptures d’una casa vella o no hi viu ningú. És per això que nosaltres subratllem l’exemple de les persones que han fet cessió de fonms o col·leccions de documents; de vegades, una simple unitat documental pot ser rellevant. També parlem de les iniciatives públiques que van en aqusta línia, com la tasca encomiable de la Unitat de Cinema de la URV per recuperar les filmacions amateurs o familiars.
Un segon àmbit és el de conservar allò que prèviament s’ha recuperat, i de fer-ho en les millors condicions possibles; per això, en aquesta nova revista us parlem del procès de restauració d’un capbreu medieval de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu Màrtir, tal i com ens expliquen directament els personal tècnic que l’ha portat a terme. Finalment, donem veu a les persones i les entitats que fan recerca i divulgació: ja sigui als historiadors locals o a les veïnes que van cedir fotografies per a la gran exposició dels “Veïns a la fresca”.
Acaba d’aparèixer la revista “El racó de l’arxiu”, una guia per apropar el patrimoni documental de Constantí a tota la població. La periodicitat serà anual i es podrà aconseguir gratuïtament a la consergeria de l’Ajuntament i a la Biblioteca Municipal.
En aquest primer número us mostrem les tècniques de restauració i conservació que han fet possible la recuperació d’un capbreu de Constantí del 1421, la iniciativa de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV per recuperar les filmacions antigues de Constantí o les anècdotes de l’exposició de fotos al carrer “Veïns a la fresca”. També hi ha un apartat per al foment de la recerca, en el qual entrevistem alguns dels joves historiadors que han fet investigacions interessants sobre Constantí.
El “Racó de l’arxiu” és hereva d’un butlletí que duia el mateix nom i es va treure entre els anys 2003 i 2006. Ara, tot i concidir la capçalera, s’ha posat en marxa novament amb un contingut renovadíssim, la col·laboració de diverses persones que hi participen amb articles de divulgació o columnes d’opinió i la divulgació de les unitats documentals que han estat cedides per particulars perquè siguin objecte d’estudi per part dels historiadors i els estudiants.
Una quinzena de persones van aplegar-se el passat dijous 24 d’abril a la Biblioteca Municipal de Constantí on l’historiador Jaume Massó presentava l’obra monogràfica del professor de la URV Xavier Ferré sobre la figura de l’onomatòleg Ramon Amigó. Amigó va ser l’autor del llibre Els topònims del terme municipal i del poble de Constantí, publicat el 1968 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses “Ramon Berenguer IV”. Aquest llibre ben aviat es va fer força popular per la seva utilitat alhora d’esbrinar el significat dels noms de lloc i dels renoms de les cases de Constantí.Va ser una obra molt meritòria que va comptar aleshores amb la col·laboració de desenes de persones, algunes de les quals, nascudes al segle XIX i ben coneixedores d’un Constantí que a partir d’aquell moment canviaria de manera molt intensa. Els canvis de caire social i econòmic van fer veure la conveniència d’actualitzar l’estudi, així que el mateix autor, quaranta anys després, va afegir algunes entrades suplementàries i en matisà algunes de les existents. Aquesta nova versió del llibre la van publicar el Sindicat Agrícola de Constantí i l’Institut d’Estudis Catalans el 2008.
El llibre de Xavier Ferré és la primera aproximació a la vida i l’obra de l’eminent personatge. És un llibre molt exhaustiu que repassa la formació d’Amigó en l’àmbit de l’onomàstica i la literatura, la seva relació amb altres figures remarcables de l’entorn de la ciutat de Reus i, en general, del Camp de Tarragona, i el fet que totes ells van mantenir dempeus la cultura catalana a l’època més fosca del Franquisme.
Durant la presentació es va fer comentaris curiosos sobre la relació entre onomàstica i excursionisme i explicar algunes anècdotes sobre els noms dels carrers de Constantí.
El dijous 20 d’abril a les 20h, a la Biblioteca Municipal de Constantí, tindrà lloc la presentació del llibre de Xavier Ferré Ramon Amigó i Angles, pedagog del territori (1925-2011). Aportació a la sociabilitat cultural, que han editat les Publicacions Abadia de Montserrat. La presentació serà a càrrec de l’historiador Jaume Massó.
Recordem que la figura de l’onomatòleg Ramon Amigó, desaparegut fa pocs anys, està molt vinculada a Constantí, municipi on va realitzar dos dels seus importants treballs d’onomàstica que avui són referència obligada per qualsevol persona que vulgui conèixer els topònims o els renoms de les cases i les famílies del nostre poble.
El llibre de Xavier ferré és molt acurat i minuciós i dedica unes pàgines a explicar específicament el procés de realització de les dues obres constantinenques: la cerca de paraules i la relació amb els informants i els col·laboradors directes. Recordem que Ferré ja va publicar als Estudis de Constantí del 2012 un article sobre Ramon Amigó i la toponímia de Constantí on avançava alguns dels descobriments fets durant la recerca i ara, en el llibre que presentem, els aprofundeix en la seva globalitat.
No us perdeu, durant la Setmana Cultural, aquesta oportunitat d’apropar-vos a la biografia i l’obra de Ramon Amigó de la mà d’un dels seus màxims especialistes.
S’ha presentat la memòria anual de l’any 2013 de l’Arxiu Municipal de Constantí en la qual s’hi recullen les principals actuacions portades a terme on en les quals ha col·laborat l’arxiu; en particular, destacaríem aquestes.
Si voleu llegir la memòria anual del 2013 (són set pàgines) o alguna altra dels anys anteriors la trobareu aquí mateix: http://www.arxiudeconstanti.cat/?page_id=211
Unes tres-centes persones van aplegar-se el divendres 17 de gener al Pavelló Poliesportiu de Constantí per seguir les diferents activitats amb motiu de la Festa Major d’Hivern. La lectura del pregó va ser a càrrec del metge constantinenc Ramon Martí Massó que va relatar molts episodis viscuts de jovenet al nostre poble. Després, l’atorgament de les distincions honorífiques a l’exalcalde Feliu Nicolau i al Centre de Dia. I, en tercer lloc, la presentació del llibre “Constantinus Infelix”.
La introducció del regidor de cultura, Josep M. Sabaté, va explicar la importància que la Guerra de Separació (1640-1659) -coneguda popularment com la Guerra dels Segadors-havia tingut a Constantí com una fet cabdal que havia arruïnat Constantí en tots els sentits i causat l’abandonament de la població en diverses ocasions. Després, parlà el professor d’Història de la URV, Josep Fàbregas, que va fer una acurada explicació sobre aquest conflicte bèl·lic i alguns observacions sobre l’interès del llibre “Constantinus infelix” i elogis cap a la vàlua del seu autor, l’hisòriador i arxiver Manel Güell. Finalment, el mateix autor va agrair a l’Ajuntament l’encàrrec de la recerca que ha culminat amb l’edició del present llibre.
Un concert final a càrrec de la banda de l’Escola Municipal de Música, que va interpretar un repertori molt variat i amè de cançons populars juntament amb altres peces de caire més culte.
L’acte es va enllestir amb el convit per a tots els assistents d’un refrigeri.
No cal ni dir que des de l’Arxiu felicitem l’historiador Manel Güell per la seva excel·lent investigació que va començar al 2011 i que l’ha portat a resseguir el rastre de nombrosíssimes fonts documentals que fan d’aquest llibre una obra extraòrdinària que aporta molta llum a un període del qual realment en sabíem poca cosa, tot i la intensitat dels esdeveniment que van tenir lloc, però que, a més, resulta d’una lectura molt amena per a totes les persones que s’animin a llegir-la.
Més informació:
“Constantí reivindica el seu passat en la Festa Major de Sant Sebastià”, a Tarragona 21
ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CONSTANTINUS INFELIX. LA GUERRA DE SEPARACIÓ (1640-1659)”, DE MANEL GÜELL
Data: divendres, 17 de gener, 19h.
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Adreça: Av. Onze de setembre, s/n – Constantí
En el marc dels actes inaugurals de la Festa Major d’Hivern es presenta el nou llibre de la col·lecció de les monografies històriques que edita l’Ajuntament de Constantí i que en aquesta ocasió està dedicat a la Guerra de Separació, coneguda popularment com la Guerra dels Segadors.
L’historiador i arxiver Manel Güell, un dels màxims especialistes en aquest període, descobreix un esdeveniment molt intens de la nostra història.
A mitjans del segle XVII, Constantí va estar en primera línia de front de batalla de la guerra que va enfrontar les tropes catalano-franceses contra les hispanes. Durant anys, el nostre poble va patir conquestes i reconquestes i canvià de mans fins a sis vegades. Foren vuit expugnacions (cinc setges –tots ells amb bombardeig inclòs- i dos assalts -un d’ells per sorpresa-). Sempre va oferir resistència, molta o poca.
Amb la victòria definitiva de l’exèrcit hispànic, Constantí va entrar en una fase de col·lapse i ruïna. El castell, l’església parroquial i les muralles van ser enderrocats i es van imposar més contribucions a la població.
Manel Güell il·lumina aquesta època tan fosca amb una acurada investigació a partir de les fonts originals, moltes de les quals es divulguen ara per primera vegada. La monografia que us presentem està redactada amb una vocació didàctica que us apassionarà a poc que llegiu qualsevol pàgina a l’atzar.
La presentació del llibre serà a càrrec de Josep Fàbregas, professor d’història a la Universitat Rovira i Virgili.
El divendres 13 de setembre a les 20h acte de presentació de la revista miscel·lania dels Estudis de Constanti d’enguany, concretament, el número 29. L’acte serà a càrrec del director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Ibarra.
El número d’enguany no és tan voluminós com el de l’any passat, però Déu n’hi do! Té 312 pàgines, és força variat en els períodes tractats i compta amb força articles de veritable nivell. A més, convé destacar la presència d’investigadors molt joves, a diferència dels altres anys, quan la mitjana d’edat era elevada i és un fet molt important que es produeixi el relleu generacional.
Aquí teniu l’índex del número 29: