L’Arxiu Municipal de Constantí s’adhereix a la “Declaració universal sobre els arxius” del Consell Internacional dels Arxius. El text diu així:

Els arxius registren decisions, accions i memòria. Constitueixen un patrimoni únic i insubstituïble que es transmet de generació en generació. Els documents són gestionats als arxius des del seu origen amb la finalitat de preservar-ne el valor i el significat. Són fonts fiables d’informació que garanteixen la seguretat i la transparència de les actuacions administratives de les organitzacions. Els arxius juguen un paper essencial en el desenvolupament de la societat contribuint a la constitució i salvaguarda de la memòria individual i col·lectiva. L’accés lliure als arxius enriqueix el nostre coneixement de la societat, promou la democràcia, protegeix els drets de la ciutadania i millora la qualitat de vida.

Per això, nosaltres reconeixem

• el caràcter únic dels arxius com a fidels testimonis de les activitats administratives, culturals i intel·lectuals, i com a reflex de l’evolució de les societats;
• el caràcter essencial dels arxius per a garantir una gestió eficaç, responsable i transparent, per a protegir els drets de la ciutadania, assegurar la memòria individual i col·lectiva, comprendre el passat, documentar el present i preparar el futur;
• la diversitat dels arxius per deixar constància del conjunt d’activitats de la humanitat;
• la multiplicitat de suports en els quals han estat produïts i conservats els documents, ja sigui el paper, el digital, l’audiovisual i d’altres de qualsevol naturalesa;
• el paper dels arxivers els quals, com a professionals qualificats, amb formació inicial i continuada, serveixen a la societat en la mesura que garanteixen el procés de producció dels documents, els seleccionen i els preserven per al seu ús;
• la responsabilitat de tots –ciutadans, gestors i responsables públics, propietaris i custodis d’arxius públics i privats, i arxivers i altres professionals del camp de la informació– en la gestió dels arxius;

Per tant, ens comprometem a treballar conjuntament per tal que

•  s’adoptin i s’apliquin polítiques i normes legals en matèria d’arxius;
• la gestió dels arxius sigui valorada i exercida plenament en el si de tots els organismes, públics o privats, els quals generen i fan servir els documents en l’exercici de les seves activitats;
• es dotin els arxius amb els recursos adequats que n’assegurin la seva correcta gestió, incloent-hi professionals degudament qualificats;
• els arxius siguin gestionats i preservats en les condicions que assegurin la seva autenticitat, la seva fiabilitat, la seva integritat i el seu ús;
• els arxius siguin accessibles a tothom, respectant les lleis pertinents i les relatives als drets de les persones, dels productors, dels propietaris i dels usuaris;
• els arxius siguin utilitzats per contribuir a la promoció d’una ciutadania responsable.

 Adoptada per l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya i ratificada pel

Consell Internacional d’Arxius a la seva assemblea general d’Oslo al setembre de 2010.

Adoptada per la UNESCO a la seva 36a Conferència General a Paris el 10 de novembre

de 2011.

.

Els cens d’arxius i documents de Catalunya ha arribat a la seva finalització a la comarca del Tarragonès obtenint uns resultats amplis i destacats en el conjunt de comarques de Catalunya. Les tasques del cens es van iniciar el novembre del 2009 i, des de llavors, s’ha censat un total de 87.213,85 m/l de documentació, 630 fons documentals i 435 arxius, unes xifres que poden ser ampliades amb futures incorporacions. Aquestes dades, sumades a les xifres provisionals del cens a tot Catalunya, eleven la xifra de m/l de documentació totals a 322.308,20 m/l, que corresponen a 4.829 fons documentals. 

Quadre 1.  Metres lineals de documentació censada a Catalunya abans i després de l’elaboració del cens a la comarca del Tarragonès

El cens d’arxius i documents és una eina de treball prevista per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, que estipula els arxius susceptibles de conformar part del patrimoni documental de Catalunya:

1) Els documents produïts o rebuts, en l’exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen.

2) Els documents de més de quaranta anys d’antiguitat produïts o rebuts, en l’exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya.

3) Els documents de més de cent anys d’antiguitat produïts o rebuts per qualsevol persona física i els documents de menys antiguitat que hagin estat produïts en suports de caducitat inferior als cent anys, com és el cas dels àudio-visuals en suport fotoquímic o magnètic, d’acord amb el que sigui establert per reglament.

4) Els documents compresos en fons conservats en arxius de titularitat pública de Catalunya.

5) Els documents no compresos en els apartats anteriors que hi siguin integrats per resolució del conseller o consellera de Cultura, amb l’informe previ del Consell Nacional d’Arxius, atesos els seus valors històrics i culturals.

6) Tots els documents dels òrgans de l’Administració de l’Estat, de les notaries i els registres públics i dels òrgans de l’Administració de justícia radicats a Catalunya.

7) Els documents dels òrgans de la Comunitat Europea radicats a Catalunya.

La informació de cadascun d’aquest arxius es recull a partir d’un formulari que emplena l’arxiver o arxivera responsable del cens durant la visites concertades amb els titulars de la documentació. El formulari descriu el titular de l’arxiu i recull una sèrie de dades tècniques sobre el fons com són el volum, les dates extremes o l’estat de la documentació. Tota la informació recollida a través d’aquest formulari és incorporada a la base de dades del Cens creada i gestionada per la Subdirecció General d’Arxius i Museus. Conscients que aquesta base de dades conté informació molt sensible, s’han definit diferents nivells d’accés segons els perfils dels usuaris i usuàries que hi treballen.

El cens al Tarragonès reflecteix l’activitat econòmica de la comarca i, en l’àmbit públic, la diversa titularitat dels organismes públics: administració autonòmica, local, perifèrica… Pel que fa a l’àmbit privat, el cens destaca notablement en el sector empresarial, donada la gran activitat econòmica i industrial de la comarca, reflectida en l’elevat nombre d’arxius d’àmbit empresarial censats, més d’un centenar, que representen un total de 11.721,75 m/l. Destaca també el cens d’arxius de caràcter associatiu (associacions culturals, esportives, religioses, professionals, lúdiques..) que arriben fins les 180 unitats.

A Constantí s’han censat un total de 9 arxius de titularitat pública i privada.

Quadre 2.- Nombre de fons censats i metres de prestatgeria que ocupen, classificat segons la tipologia del productors del fons.

Quadre 3.- Tipologia d’arxius censats

Més informació:

 La notícia al TAC12 de la presentació al Consell Comarcal del cens dels Arxius

El Tarragonès té un dels arxius més extensos 

Agraïments:

Laia Vidal i Arxiu Històric de Tarragona